Paisatges salvats i en perill a les comarques gironines

Sempre he pensat que hi ha un grup important de persones solidàries, entregades i fortament conscienciades, que porten més de 40 anys procurant defensar el bé comú, és a dir, ocupant-se de totes aquelles coses i tot aquell patrimoni que no és de ningú i alhora és de tothom. Em refereixo al paisatge i al medi natural.

Sempre he admirat tanta gent que s´entrega altruistament per procurar preservar aquells béns tan fràgils, valuosos i de tanta bellesa, com són el litoral, les platges i cales, els boscos, el medi rural i els espais amb valors naturals i paisatgístics del nostre país.

No es pot entendre l´estat actual de la xarxa d´espais naturals protegits a Girona sense repassar la història dels moviments socials, ecologistes i de la mobilització ciutadana a les nostres comarques. I un anàlisi atent, rigorós i detallat, permet advertir com la pràctica totalitat dels espais protegits a Girona són el resultat de la lluita ciutadana, contra les fortes pressions immobiliària, urbanística, d´explotació dels recursos naturals i contra l´especulació. I sovint davant l´habitual incúria, negligència i passivitat de les Administracions Públiques.

En aquest sentit, és just reconèixer que el Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa fou el resultat de la tossuderia ciutadana contra les activitats extractives de greda als volcans, que s´aconseguiren aturar. O que el Parc Natural dels Aiguamolls de l´Empordà, avui una de les zones humides més importants del conveni de Ramsar a nivell internacional, fou preservat perquè un grapat d´intrèpids pioners es posaren davant les màquines excavadores i impediren l´inici de l´execució d´unes obres d´urbanització que hagueren dessecat i transformat per sempre més aquest excepcional paratge empordanès.

I el Parc Natural del Cap de Creus és també una fita de la lluita ciutadana incansable per protegir un patrimoni natural, cultural, arquitectònic i geològic singular i meravellós. Foren les Associacions ecologistes de l´Iaeden i Depana les que van redactar i aportar en el seu moment al Parlament de Catalunya una proposta de Llei per protegir el Cap de Creus. També el paratge natural d´interès nacional del massís de l´Albera és conseqüència de la reivindicació ciutadana.

Cal recordar que la principal platja verge, la més extensa i espectacular que ens queda a tot el litoral gironí, la platja de Castell, havia de transformar-se en una immensa urbanització amb zona hotelera i camp de golf. I foren la mobilització ciutadana i les Entitats de Defensa del territori, que impugnaren els planejaments il·legals i que forçaren un referèndum convocat per iniciativa popular, els que van aconseguir salvar aquest retall tan bell del nostre patrimoni natural.

Els exemples serien gairebé infinits: Pinya de Rosa a Blanes, les Basses d´en Coll a Pals, la vall de Santa Magdalena a Terrades, la Garriga d´Empordà, Cap Ras a Llançà, Vilanera a l´Escala, Fluvià Marina a Sant Pere Pescador. Són només alguns, d´entre tants i tants espais, que han estat finalment preservats i s´han escapat -pels pèls- de la piconadora i de la transformació urbanística. I tot això malgrat haver-se aprovat projectes i plans per part de les administracions públiques de torn, que permetien la seva urbanització, essent aturats i paralitzats a darrera hora.

Es poden destacar també en matèria de patrimoni cultural les declaracions de Bé Cultural d´interès nacional i la protecció del conjunt medieval de Vulpellac, o dels Clots de Sant Julià a Peratallada, o de la Cala s´Alguer a Palamós.

Declaracions i règims de protecció finalment atorgats per l´administració, després d´una llarga reivindicació ciutadana i amb accions de tot ordre per exigir als responsables polítics que s´ocupessin de protegir el patrimoni de tothom.

Aquest estiu, novament, s´ha organitzat un moviment ciutadà davant l´alarma generada per nombrosos projectes urbanístics que amenacen greument allò que resta de la Costa Brava. Milers de nous habitatges i centenars d´hectàrees de sòl es volen urbanitzar i edificar en els darrers retalls de boscos, en terrenys en fortes pendents i en espais d´interès natural i paisatgístic eliminant les pinedes, suredes i alzinars i formigonant, una vegada més, el nostre preciós litoral.

S´ha constituït la Plataforma SOS Costa Brava liderada per l´ANG i l´IAEDEN-Salvem l´Empordà, agrupant fins a 24 entitats de defensa del litoral gironí. Des de Salvem El Golfet a SOS Empordanet, els Amics de Tossa - Club Unesco, SOS Lloret, Sterna, els Amics de la Natura de Cadaqués i Depana o Ecologistes en Acció, juntament amb els nombrosos «Salvem», que apareixen com espurnes d´esperança verda per tot el territori: Salvem Aigua Xellida, Salvem Aiguafreda, Salvem la Muntanya de Sant Sebastià, Salvem la Pineda d´en Gori... Noves urbanitzacions previstes o projectades i ja aprovades a Cadaqués, Llançà, Pals, Begur, Tamariu, Llafranc, Palamós, Lloret i Tossa de Mar, amenaçant també cales minúscules com Aiguafreda a Begur o la ja tan colmatada i malmesa Aigua Xelida de Tamariu.

I un cop més, les entitats de defensa del territori de Girona fan honor a la seva història i a la llarga trajectòria combativa i altruista per al bé comú, i fan una crida al conjunt de la ciutadania per obtenir el seu suport. I fan 12 propostes a les administracions públiques per preservar el nostre litoral, reivindicant que una altra política en matèria d´urbanisme i d´ordenació del territori és possible.

Sempre he pensat que hi ha molta gent anònima i esforçada que mereix el màxim respecte. I voldria pensar que les nostres administracions locals, els ajuntaments de la Costa Brava i que el Govern de la Generalitat de Catalunya estaran a l´alçada del repte ciutadà, sabran reaccionar i evitaran la destrucció del litoral tot frenant aquesta nova onada de ciment, formigó i urbanització que amenaça el medi natural.

Avui, una vegada més, la voluntat social i ciutadana és clara. Faltarà per veure si hi ha voluntat política. La història, una vegada més, es repeteix. I els protagonistes tornen a ser els mateixos.

Però de ben segur que el conjunt d´entitats ecologistes gironines tornarà a fer seva aquella divisa que presideix històricament la seva actuació: «si lluites pots perdre, però si no lluites estàs perdut».