El dimecres 26 de setembre va ser presentada la Memòria 2017 de Càritas Espanyola, titulada «Compartint compromisos», i també un avanç de l´Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials que forma part del VIII Informe FOESSA que serà publicat el 2019. També era publicat la mateixa setmana un informe d´Oxfam sobre la realitat del món femení en el mercat de treball, «Veus contra la precarietat: dones i pobresa laboral a Europa», amb àmplies mencions a la realitat espanyola, i es feia públic el seguiment que aquesta organització i Unicef ??i World Wildlife Fund (WWF) realitzen periòdicament del compliment per Espanya dels Objectius de l´Agenda 2030 de les Nacions Unides.

Són, tots ells, documents que ens acosten a la realitat del món en què vivim, una realitat que condiciona considerablement el futur de moltes persones i de les seves famílies, que ens assenyalen com la millora de la situació econòmica i social d´una part de la població va acompanyada del manteniment, o la caiguda, en situació de precarietat per a una part gens menyspreable, per la seva importància, de la població, així com també, i aquesta és sens dubte l´aspecte més preocupant, de l´existència d´una altra part de la població que es troba en situació d´exclusió social severa. I en totes aquestes situacions, el món del treball juga un paper rellevant, tant per la possibilitat d´accedir a majors o menors ingressos, o de no disposar dels mateixos en cas de trobar-se una persona en atur o no poder accedir-hi, com per la de disposar d´un sistema de protecció social davant la pèrdua de la feina, o de no tenir aquesta possibilitat per falta de períodes de cotització o no trobar-se la persona afectada en una de les situacions (edat, responsabilitats familiars...) que permeten accedir a prestacions assistencials.

Són informes, especialment el de la Fundació FOESSA, que no haurien de ser únicament objecte d´atenció un o dos dies pels mitjans de comunicació i les xarxes socials, i a més per posar l´accent en alguns dels continguts més cridaners, perquè, tot i ser efectivament importants, les dades que han aparegut en els titulars sobre persones en situació d´exclusió social severa, o com ha afectat la situació de crisi esdevinguda des de 2008 a una part de la població espanyola, la rellevància general ha de ser la de conèixer com està avui la societat espanyola en el seu conjunt, quina part de la població ha sortit guanyadora o beneficiada d´aquella crisi, o ha sabut adaptar-se i recuperar la situació existent el 2008, i quina part ha sortit perjudicada i en quines condicions es troba avui. I encara més important, si les seqüeles d´aquella crisi han deixat una part de la societat en greu risc de patir, molt més contundentment fins i tot que en l´anterior, les conseqüències que poguessin derivar-se d´una nova crisi, amb les seves conseqüències socials (i si hem de fer cas a les veus de qualificats economistes, no sembla que estiguem molt lluny que això pugui produir-se novament a escala mundial).

Destaco una tesi preocupant recollida en el document, com és la d´estar avançant cap a una «societat deslligada», ja que el creixement econòmic no va de la mà del desenvolupament social, una societat «on el campi qui pugui prevalgui sobre el no deixar ningú darrere». Per a l´equip de professionals autor de l´informe, les dades, tal com posà de manifest el president de la Fundació, Manuel Bretón, en la presentació, van a favor de «salvament individual», mentre que el desig i l´aposta de la Fundació, va a favor de no deixar ningú en la cuneta del desenvolupament, subratllant que «no ens podem permetre abandonar ningú que ho necessiti a la seva sort. El vincle social és un garant d´humanitat».

L´avanç de resultats de l´Enquesta sobre integració i necessitats socials, 2018, posa de manifest que, des de l´inici del procés de recuperació econòmica el 2014, una part de la societat està «plenament integrada», però que deixa una altra en els marges d´aquesta recuperació, sotmesa permanentment a una situació de precarietat, i no només laboral, i una tercera a la cuneta, afectada per la «cultura del descart», expressió que sens dubte em recorda a la de la «globalització de la indiferència» amb la qual el papa Francesc tracta de posar de manifest la seva crítica a com una part important de la població a escala mundial està patint les conseqüències d´una economia que pren molt poc en consideració, per dir-ho de manera suau, les necessitats del conjunt de la societat i no només d´una petita minoria.

Millora econòmica considerable i molt limitats avenços en els principals indicadors socials és una de les conclusions del document, que guarden relació amb la debilitat del model distributiu en què sí que té una importància central allò que passa en el mercat de treball i en l´àmbit de la protecció social, que en els últims anys s´ha caracteritzat especialment, i hi coincideixo, «per les dificultats per generar ocupació estable, els baixos salaris i la limitada fortalesa de les xarxes de protecció social», en el ben entès llavors que la creació d´ocupació «és una condició necessària però no suficient per a la millora de les necessitats socials».

L´estudi permet constatar, doncs, que la recuperació tan proclamada des del 2014, i que certament ha existit en termes econòmics globals, no ha anat de la mà de la millora de la situació social d´una part important de la població, i el que és més rellevant és que «la recuperació no està arribant d´igual manera a les persones i llars en situacions d´exclusió més severes, i a més augmenten els casos d´exclusió més crítics», de manera, recull amb preocupació l´informe, que el primer impacte d´una nova crisi «ens trobaria com a societat amb més persones en els límits de la resistència i amb menys recursos d´aquestes persones per abordar-lo que l´any 2007».

En fi, una excel·lent síntesi de tot l´informe es troba en les seves conclusions, en les quals es posa en relleu la necessitat de polítiques públiques que atenguin la bretxa de sexe que repunta en l´àmbit de l´exclusió, a l´especial vulnerabilitat de menors i joves, així com també de les llars amb adults de més edat que estan aturats o es troben ja fora del marc laboral, les necessitats específiques de les famílies nombroses i monoparentals, o les de la població estrangera extracomunitària. Tot això, constatant, d´una banda, que el sistema educatiu «des d´un punt de vista global continua oferint una aposta segura com a protector enfront de l´exclusió social» i, per una altra, que el suport de les famílies i de les xarxes properes a les persones que s´han trobat en situació de crisi i exclusió en etapes anteriors està començant a mostrar «clares llacunes en l´espai de l´exclusió social».