La nena, d´uns cinc anys, pregunta al seu avi quan és dimecres. Dedueixo que l´ancià l´ha recollit a l´escola i que l´ha convidat a un Colacao abans de tornar a casa. Molts avis s´encarreguen d´aquests menesters, ho sé perquè prop del meu domicili hi ha un centre escolar. A vegades, quan baixo al bar a prendre´m el gintònic de mitja tarda, m´assec a la taula del costat del vell i la nena i escolto la seva conversa, sempre commovedora. La neta pregunta molt.
- Quan és dimecres? -acaba de dir.
- Demà passat -respon l´avi.
La petita assenteix. Ja sap el que vol dir «dimecres» i «demà passat». Està atrapada, doncs, en la ficció dels dies. Es creu que podem comprendre el temps atorgant-li unitats de mesura. Dilluns, dimarts, dimecres... Dimecres, l´escolto dir, és l´aniversari d´una amiga que ha organitzat un berenar en un centre d´esbarjo on hi ha una pista de patinatge sobre gel. Aviat estarà atrapada també en la novel·la dels mesos. Gener, febrer, març... D´aquí al conte de la hipoteca li queden, calculo jo, poc més de vint o vint-i-cinc anys. Primer haurà de passar pel compte corrent i la targeta de crèdit. La vida és un relat en el qual convé entrar a bocins. Recordo el que em va costar ensenyar els meus fills a llegir el rellotge. No va resultar fàcil convèncer-los que el dia estava dividit en hores i les hores en minuts. I que tota aquesta saviesa es concentrava en una esfera recorreguda per dues agulles. Les hores, com els divendres o els dissabtes, són mentides que penetren en la sang i amb les quals ens relacionem amb la naturalitat amb què ens relacionem amb els arbres, que són veritat.
Aquesta nena, penso, està penetrant sense adonar-se´n en els primers capítols d´un fulletó del qual serà protagonista. Arribarà un moment en què deixarà de ser una nena de veritat per convertir-se en un personatge de ficció amb el seu mòbil i el seu carnet d´identitat i el seu passaport. Es creurà a ulls clucs que és Fulana de Tal com jo em crec que soc Juan José Millás i en la seva tomba, un dia, figuraran dues dates, la del seu naixement i la de la seva mort com si de veritat signifiquessin alguna cosa. Però de moment és un petit mamífer en trànsit de ser culturitzat.
