Enmig del garbuix polític actual cal reflexionar sobre el paper que juga l´Assemblea Nacional Catalana (ANC), una associació que vol la independència de Catalunya. En els seus estatuts es desvincula dels partits polítics i renuncia a presentar-se a cap tipus d´eleccions. La seves actuacions ho desmenteixen.
L´ANC ha demostrat capacitat d´organització en manifestacions multitudinàries de l´Onze de Setembre, apel·lant a símbols i emocions. També és un lobby que amenaça el govern de la Generalitat si no aposta per la via unilateral cap a la República Catalana. L´ultimàtum és o un pas endavant o al costat.
Fins ara, l´ANC ha actuat a l´empara de la Constitució que, a l´article 10, reconeix els drets inviolables de la persona i el respecte a la llei, aspectes que configuren un estat social i democràtic de dret.
No obstant això, l´ANC acusa l´Estat espanyol d´una involució democràtica i repressiva i «denunciarà davant els organismes internacionals la situació de vulneració de drets civils i polítics dels ciutadans catalans».
Bé, la seva estratègia insurreccional passa per qüestionar el règim democràtic del 1978. L´excusa és que no permet fer un referèndum sobre un inexistent dret d´autodeterminació. I es demana l´absolució d´uns polítics empresonats o a l´exili que van desobeir resolucions judicials per tal d´instaurar un «nou ordre constitucional».
Per a més inri, l´ANC pretén «assumir el lideratge del moviment independentista per possibilitar la creació d´un consell de coordinació efectiva de tots els actors polítics» (comunicat del 6 d´octubre de 2018). És a dir, s´alinea amb les tesis de Puigdemont, donant suport al projecte de la Crida Nacional per la República.
A més, l´ANC s´atribueix la representació de tot el «poble català». Doncs bé, els seus socis només eren 36.673 amb dret a vot el 17 de març de 2018 quan es van elegir els 77 membres del Secretariat Nacional. Va votar un 19,51% del cens (7.155 socis). Elisenda Paluzie, professora d´Economia de la Universitat de Barcelona, va obtenir 5.062 vots.
Posteriorment, els 77 membres del Secretariat Nacional van elegir com a presidenta Elisenda Paluzie. De fet, qui remena les cireres és un Comitè Permanent de 14 persones, comandat per l´acadèmica.
Quin contrast entre una elecció indirecta i, per exemple, l´elecció directa del president del Club de Futbol Barcelona. En efecte, Josep Maria Bartomeu va ser escollit president el 18 de juliol del 2015 amb 25.823 vots (54,63%), d´un total de 47.270 (43,12% del cens). Ni comparació amb la baixa participació i els exigus vots a Elisenda Paluzie!
Per tant, l´ANC és menys que un club. Per quins set sous, doncs, actua com l´avantguarda secessionista en nom del «poble català»?
