Entre el llacisme ha fet fortuna l´expressió «fer un Tortosa». Pel que sembla, va néixer en una visita que polítics de Ciutadans feien en aquesta ciutat, un dia que els llacistes, en lloc d´anar a increpar la líder del partit que va treure més vots en les darreres eleccions catalanes com fan habitualment, van decidir ignorar-la. Els va agradar tant el que van fer, els va sorprendre tant comprovar que deixar parlar els altres no fa que et caigui un llamp del cel com a càstig, que ara «fer un Tortosa» s´aplica a tota situació similar, a ignorar els adversaris.

Per als llacistes va ser un descobriment, en la seva simplicitat mental ignoren que la gent normal i demòcrata porta tota la vida fent tortoses. Jo mateix, mai no he fet altra cosa: quan un acte -no només polític, també cultural, social o esportiu- no m´interessa, em limito a no anar-hi i a continuar fent la meva vida. Però vet aquí que les coses de la gent normal i demòcrata són estranyes als llacistes, tan estranyes que, quan de casualitat ho duen a terme, ho troben tan extraordinari que es veuen en la necessitat de posar-li nom. Un Tortosa. És comprensible. La gent que té per costum anar a insultar, cridar o boicotejar els actes que no li agraden, sigui al carrer o a la universitat, es queda sorpresa en descobrir que hi ha una forma menys animal de comportar-se, com és la de deixar que cadascú celebri l´activitat que vulgui, sense necessitat d´anar-hi a fer el papanates.

Van quedar molt contents de la seva no activitat a Tortosa, segons diuen, perquè així Arrimadas i cia no van ser increpats i es van quedar sense poder denunciar-ho. Tan elaborat pensament -que si deixes la gent tranquil·la, no t´acusaran de no deixar-la tranquil·la- ha trigat uns quants anys a entrar als caps llacistes, de la qual cosa es dedueix que el famós «tenim pressa» anava referit al que fos, excepte a la seva velocitat de connexió neuronal. Bé, i a la independència tampoc, vistos els resultats.

Tot és començar a entendre que la tolerància tracta precisament d´això, de fer tortoses sempre i en tota circums­tància. Quan tinguin clar que fer un tortosa és una cosa tan normal que no cal ni posar-li nom, quan ja ni tan sols es vegin obligats a referir-s´hi, hauran començat a caminar per la democràcia. Quanta paciència hem de tenir.