Ho he de reconèixer: tinc un cotxe dièsel. Quan el vaig comprar ho vaig fer per un criteri d'estalvi responsable. El cotxe va costar més diners i el seu manteniment ha estat sempre una mica més car que el dels cotxes de gasolina, però valia la pena en un context d'amenaça apocalíptica de la fi de l'era dels combustibles fòssils. Els últims anys el que era un motiu d'orgull s'ha anat convertint en causa de vergonya. Els mateixos que subvencionaven llavors el gasoil ara persegueixen els conductors de cotxes dièsel i ens assenyalen davant de tots els altres. S'ha de tenir la pell molt dura per no sentir-se culpable d'un munt de malalties i de la reducció de l'esperança de vida. Les mentides dels fabricants sobre els nivells d'emissió de contaminants no van ajudar a millorar la nostra imatge tot i que, els ho asseguro, jo no en sabia res de res. Ja estava a punt de tirar la tovallola i començava a mirar-me els cotxes de gasolina dels concessionaris quan va caure a les meves mans l'estudi de l'Associació de Fabricant d'Automòbils que, com a responsables del sector, construeixen i venen motors de tot tipus, defensant els cotxes de gasoil per la seva eficiència i per les baixes emissions. Els que vulguin poden saber que els dièsel actuals venen equipats amb filtres que eviten l'emissió total de partícules contaminants i que emeten menys CO2 que els cotxes de benzina. Però molta gent continuarà aplaudint que els nous pressupostos de l'Estat incorporin un nou impost per gravar (castigar?) el gasoil i que els conductors aportem més que el sector de la banca als nous ingressos previstos. S'ha de tenir molta barra per anomenar «fiscalitat verda» la que afavoreix que hi hagi cada cop més cotxes de benzina i que això incrementi les emissions de CO2 per part del parc mòbil circulant. I dels cotxes elèctrics ni en parlem, que la factura de la llum està més descontrolada que les monarquies petrolieres del golf Pèrsic.