Fa més de sis anys la Generalitat va posar en marxa una taxa turística sense suport del sector. Eren molts els empresaris i associacions del sector que renegaven d'una taxa que, segons ells, espantaria els turistes. La realitat va ser una altra: a Catalunya s'han batut rècords d'arribada de visitants i ciutats com Girona s'han consolidat com a destins de primer ordre.
Aquest any, la temporada turística no ha estat tan bona i escolto com la patronal del sector ho atribueix a fets com les vagues (taxis i aeroports), la situació política, o l'increment de la competència per part de destinacions del nord d'Àfrica. La taxa turística -que la majoria d'autonomies no aplica- sembla haver desaparegut com a problema del sector.
Ningú amb dos dits de front pot discutir que el turisme és una font de riquesa i un pilar de la nostra economia, però també presenta externalitats negatives. Per exemple, el pla estratègic de turisme de Girona planteja com a debilitat i amenaça a curt termini el fet que el turisme pugui dificultar l'accés a l'habitatge i que posi en perill la convivència en zones com el Barri Vell de la ciutat. Potser seria hora de destinar part de la taxa turística o apujar l'IBI dels blocs de pisos turístics per crear un parc públic d'habitatge que compensi l'impacte que suposa el turisme.
