La sorpresa de la programació musical a les barraques de les Fires de Girona és la presència d'Els Amics de les Arts. Els darrers dos anys han actuat cap a una quinzena de vegades a la ciutat, on han estat presents en tallers de música, tota mena de festivals i en la celebració de l'ascens del club de futbol. La novetat és que serà el primer cop que tocaran a les barraques, un fet ben estrany perquè quan canvien una llamborda del carrer hom s'espera que l'Ajuntament els llogui per acompanyar tan magne esdeveniment. Encara no s'ha publicat el programa definitiu però podria ser que coincidissin amb Els Catarres, que tornen per tercera vegada, i es podria donar el cas que toquessin plegats en una nit de foc de camp, com si fos la cloenda d'un casal de convivències, per a gaudi folclòric dels que trauran el nas a barraques pensant que són a la festa major d'una ciutat que diu ser un potent centre cultural. Ni quan a Girona érem quatre gats hauríem suportat aquest tipus de bandes amb lletres tan engrescadores com (m'ho invento) la Maria va agafar la mà a en Pau però en Pau volia estudiar Arquitectura. Aquests grups, destinats a un públic adolescent d'un sector social molt concret, no expressen el sentir d'una societat sinó d'una part molt petita i les barraques no hauria de ser el seu espai d'expressió, envoltats d'alcohol i cigarretes amb flaires exòtiques. Fan més per tocar a l'Auditori, a càrrec del pressupost comú i amb mitja platea convidada per quedar bé.

Si aquesta és una de les novetats, l'altra és que hi haurà tot de bandes on toquen dones, i un ja no sap si la música és per escoltar-la i gaudir-ne amb independència del sexe dels intèrprets o si ha d'estar-se tota la nit mirant a l'escenari per si es compleixen les quotes.

En una ciutat sense cap sala de concerts privada, on les ordenances van en contra de qualsevol iniciativa per programar a esquenes dels capricis dels polítics, no és estrany que ens trobem amb Els Amics de les Arts a totes les celebracions. La cultura a Girona està del tot segrestada, vigilada amb criteris ideològics. També en el camp de la pintura. En una sala del Bòlit han tingut exposats tot l'estiu dibuixos fets per nens petits, amb la mateixa traça amb què dibuixàvem superherois fa quaranta anys però sota el títol pompós de Casal d'Art Contemporani. Quan en la mateixa sala hi tenien exposada la taula tacada d'un pintor, era ben còmic de veure els culturetes locals girant el coll per trobar-hi missatges ocults. Aviat ensopegarem amb un concurs de pintar melics.