18 de octubre de 2018
18.10.2018
Diari de Girona

Cartes

18.10.2018 | 00:57
Cartes

S´aprovarà el pressupost de l´Estat?
Francesc Buixeda Cabré Santa Pau
El Govern de l´Estat està negociant l´aprovació dels pressupostos generals, de moment ha aconseguit pactar amb Podemos, però per completar l´operació precisa els vots del PNB i dels independentistes catalans.
El PNB, com sempre, es posa a tir, prèvia compensació, amb l´excusa de mantenir l´estabilitat del Govern, i els independentistes catalans demanen impossibles, com alliberar els polítics presos, retorn dels fugitius i a més poder convocar un referèndum pactat abans del novembre.
Quina poca mà esquerra!, després de tot el que ha passat fins ara, encara no s´han adonat de les conseqüències, i tornen pel mateix camí de forçar la situació, però mai negociar, perquè, si ho fan, perdran l´excusa del fet que tot és culpa de Madrid, oi? Abans era el Rajoy el culpable, però ara Sánchez fa passes envers la negociació, i sense adonar-se´n els ha girat la truita.
Classe política independentista catalana, si voleu aconseguir quelcom de les vostres peticions i millores pressupostàries, ha de ser amb la negociació. Reprovant la monarquia i fent ultimàtums a l´Estat pel referèndum, serà molt difícil arribar a acords.
Aconseguir-ho, ha de ser per la via de la negociació, en cas contrari tindran sempre l´Estat enfront. No en tenen prou mostra amb l´actuació del PNB, que sempre aconsegueix el que vol? Però, com? Negociant!
Per tant, independentistes, cal negociar sense defallir. Sempre ho dieu, però desitjeu que l´altra part s´hi oposi, per això demaneu impossibles. Ara no és així, i amb aquesta situació de pressió, pot ser que es converteixi en bumerang en contra de la ciutadania catalana, que és qui sofreix les conseqüències de la vostra poca altura de mires.


La Tula, la Dolors, les castanyes
i el vi novell
Mateu Frigoler Teixidor Canet d´Adri
Ha arribat la tardor, les Fires ja són a la cantonada, el temps comença a refrescar i al llit ja no hi fa cap nosa una manteta. És temps de plenitud, d´anyorança i serenor. A pagès ja s´han recollit les patates, el blat, les cebes i les mongetes. A Canet d´Adri només fa 10 anys, encara es podia fer la verema que donava un vi de poca graduació, però amb un gustet i un «picadillo» que lligava de meravella amb les castanyes torrades. Avui dia les vinyes quasi han desaparegut destrossades per un exèrcit borbònic de senglars. Una veritable tragèdia que si l´administració no hi busca una ràpida solució, pot acabar amb la paciència dels pocs pagesos que queden, cada dia més avorrits pels baixos preus i la proliferació de tota mena de plagues.
La tardor a pagès era temps d´esclovellar el blat de moro. Ocasió per reunir tota la familia i amics, fent tertúlia i explicar antigues rondalles i moltes mentides. Però el que mai no hi faltava era aquell porró de vi novell i les castanyes.
Aquests dies tardorals (com deia el meu amic, en Pitu Palou), semblen fets expressament per recordar, meditar i estimar. També en les seves entrenyables històries de Bescanó ens parlava de la Sra. Tula de Salt, l´encarregada d´ajudar a venir al món centenars de nadons a Salt, Bescanó i rodalies. A Bescanó anys més tard la va suplir una altre ex­cel·­lent llevadora, la Dolors Moreno, que també es cuidava de posar injeccions i controlar la salut dels treballadors de la S.A. Grober.
Quant mèrit tenien aquelles dones amb els pocs recursos de què disposaven, sempre en servei, les 24 hores del dia. Quantes mares i fills els deuen la vida! Que bonic seria tant a Salt com a Bescanó una placa a la Casa de la Vila o, millor, un carrer amb el seu nom, recordant per sempre aquestes tan oblidades heroïnes. Jo, des d´aquest escrit, els vull retre un petit homenatge, a la Tula que em va ajudar a venir al món i a la Dolors per tantes hores dedicades als veïns de Bescanó, fent de motorista amb aquella Mobylette que tant a l´hivern com a l´estiu no parava mai. Gràcies, Tula, gràcies, Dolors, que Déu us ho pagui!
Una dita cèlebre de la Tula era aquella en què deia: «Sí, ja és sabut, quan la tardor és plujosa, a l´estiu més mainada a pagès». La Sra. Tula feia coincidir el creixement demogràfic amb les plujes tardorals, però en un poble mai faltaven aquelles males llengües que deien que bona part de la culpa era de les «castanyes i el vi novell».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit