Quan L'Âge d'Or es va presentar a París, uns quants esverats d'extrema dreta van rebotre tinters a la pantalla, la van esquinçar i van trinxar uns quadres de Dalí. A Sitges, en canvi, els espectadors de Bocadillo van quedar com uns angelets: no van destrossar res; només van insultar Wismichu i van reclamar que els tornessin els quartos.
Això sí; mentre els congregats renegaven en veu alta o marxaven de la sala, els gravaven amb càmeres perquè, de fet, el motiu real de la vetllada, l'autèntic, era aconseguir imatges de la seva emprenyamenta per incloure-les, més endavant, en un documental, al costat de les reaccions dels periodistes i dels bocamolls de les xarxes socials.
Els responsables d'aquesta operació, esclar, jugaven amb cartes marcades: van generar unes expectatives falses entre la parròquia de seguidors del youtuber, aixoplugats sota el paraigua de la credibilitat que els donava el Festival de Sitges, el qual, tot s'ha de dir, aquí ha fotut un paper ben galdós.
Però el que importa és que tothom en parli... I com que el productor del film diu que volen continuar esprement la mamella, i anar creant esdeveniments mediàtics, Wismichu i el seu entrepà vindran dissabte a un cine de Girona.
Doncs res, tu... A veure si, a part de fans, aquest cop també s'hi presenta una colla de camelots du Roi... Per saludar l'artista, per canviar-hi impressions i per ajudar-lo a experimentar aquell dolor, gairebé físic, que pateixen tot sovint els creadors d'avantguarda incompresos. L'equip de rodatge que l'acompanya, segur que els ho agrairà.
