19 de octubre de 2018
19.10.2018
Diari de Girona

Cartes

19.10.2018 | 01:20
Cartes

Millor amb pala
i escombra
ÀNGELA FERRER I MATÓ GIRONA
Aquests dies hem viscut moments terribles amb inundacions, destrucció d´habitatges, caigudes d´arbres i, pitjor encara, persones mortes o desaparegudes. A Mallorca es van viure episodis tremends i angoixants i, per sort, la solidaritat va ser important i va servir per a apavaigar una mica tanta desgràcia.
Em va semblar fantàstic, per exemple, que el famós tennista Rafa Nadal agafés escombra i pala i ajudés els que ho necessitaven tant materialment com espiritualment, ja que la seva ajuda va ser no solament donant paraules de consol (les paraules se les emporta el vent) sinó que ell va contribuir en les tasques de neteja i ajuda que necessitaven tants i tants damnificats.
Després vaig veure al rei i la reina que visitaven ben mudats les zones catastròfiques, així també altres figures destacades del govern, però cap es va arremengar per ajudar, només bla, bla, bla... i no crec que aquesta fos, ni molt menys, una bona ajuda. Haurien d´haver agafat, com en Rafa, una pala, una escombra i, apa! A treure fang i aigua. La reina va preguntar a una dona gran: «¿Usted lo ha perdido todo?» Resposta: «Menys la vida sí i, sap, fins i tot he perdut saber parlar castellà». Àcida reprobació d´una dona de poble que va donar una gran lliçó a qui només va anar allà a fer el paperot.


Indignació sanitària
Laura Pujol Gimenez Esponellà
El nostre correu l´hem titulat indignació perquè ara mateix és el que sentim.
Ahir 16 d´octubre, el meu marit havia de ser operat a l´hospital universitari Josep Trueta de Girona. De fet, és la segona vegada que ens avisen i ens anul·len.
No podem més, el dolor i la crispació d´impotència està molt present dins nostre.
Ahir a les 8.30 del matí érem al taulell d´admissions tal i com ens van comunicar.
Per poder ser-hi hem hagut de muntar una logística familiar «divertida».
Tenim 3 fills, per tant, hem hagut de llogar una persona que ens ajudés amb els nens, deixar-los al menjador, i una altra persona per a l´àvia que viu a prop...
A la logística familiar se li suma la logística laboral!
Ell és autònom, per tant, porta tot el cap de setmana avançant la feina, tanmateix, ha llogat una persona per tots els dies que pensava que estaria de baixa.
I tota aquesta moguda per què? Qui ens compensa tot el mal emocional, físic i econòmic de tot plegat?
No entenem que si reanimació estava saturada, com és que ens van trucar? No es fa una previsió de les operacions i dels pacients que després han de reanimar?
Per què han deixat que passés a la sala d´espera del quiròfan amb la roba canviada i pastilles calmants? Fins a les 13.00 no han vist que reanimació estava saturat? Ens fem moltes preguntes perquè no trobem una bona explicació!
I ara què hem de fer? Com es compensa tot això? Hi ha realment una compensació?


Girocòmic
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Del 12 al 14 d´octubre s´ha celebrat el Girocòmic, la Fira del còmic, el manga i l´entreteniment de Girona. Amb espais clarament diferenciats, el públic podia fer-hi tallers, jugar a videojocs, escoltar conferències, jugar a jocs de taula, assistir a projeccions, tenir els llibres signats pels autors o veure exposicions, tot relacionat amb el món del còmic i el manga. L´agenda especificava els dies i hores de cada esdeveniment.
El dia que vaig assistir hi havia un gran nombre de visitants. Com que era l´hora de dinar, estava l´espai gastronòmic bastant concorregut. S´hi podien veure persones de totes les edats. A les parades les editorials mostraven des de novetats fins als tebeos de tota la vida. Tant podies gaudir del format de paper com del format de videojoc o d´altres productes relacionats amb els personatges més coneguts. Moltes eren produccions que venien del món japonès, però també n´hi havia d´aquí.
Hi havia llibres il·lustrats o novel·les gràfiques com la que vaig comprar: La mort de Guernica d´Editorial Base, dibuixada per José Pablo García i basada en una novel·la de Paul Preston. Em van dir que era l´últim que els quedava. S´havia esgotat aquell matí.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook