19 de octubre de 2018
19.10.2018

Parquímetres

19.10.2018 | 00:49

Des de fa un temps han anat canviant els parquímetres. Els nous requereixen un curs especial per aprendre com funcionen. S'ha d'introduir la matrícula i començar a pressionar botons. De vegades funciona i, de vegades, no. Aquest estiu uns amics que ens van venir a veure van preferir pagar la sanció ja que no se'n sortien. Aquest diumenge vam aparcar el cotxe al Camp d'en Prats a Palafrugell. Eren les 11.00 del matí. No hi havia manera que donés el tiquet. La pantalla de l'aparell ni es movia. Fins i tot vam deixar passar tres senyores estrangeres aviam si ho feien millor. Tampoc. Al·lucinaven. Nosaltres cinc i les estrangeres vam anar al parquímetre que està al sud de la plaça. Tampoc. Ho dono per perdut. Al cap d'una hora vaig anar a veure si hi havia la multa. Hi era, com en molts altres cotxes. Em permetia pagar sis euros per anul·lar la factura. No ho vaig voler fer. Al tiquet hi havia dos telèfons. L'empresa concessionària, Dornier, i de Xaloc, el recaptador final. Des del diumenge vaig trucar diverses vegades a Dornier. A Xaloc, molt amable el senyor, em van dir que quan rebés la denúncia presentés expedient. A Dornier ningú va respondre fins dimecres. Respon una senyora. Em diu que l'administrativa està de vacances i que ella fa disset anys que està al carrer veient qui paga i posant multes. Li intento explicar el que em va passar i em diu que és impossible, que la màquina funcionava. Em comença a fer preguntes demanant-me per què no vaig pagar els sis euros, per què no vaig anar a veure una altra màquina, em diu que hauré d'acabar pagant la multa? Intento frenar-la, però no em deixa. Vaig haver de tallar. Era una conversa sense sentit. De vegades penso que tot és una estratègia per recaptar més, per cansar el ciutadà. Quina paciència. Seguiré insistint.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook