Al cap de 370 anys del tractat de Münster, pel qual Felip IV reconeixia la derrota espanyola a la guerra de Flandes, el ministre Josep Borrell sembla disposat a començar-ne una altra. El de la Pobla de Segur s'està guanyant a pols una novel·la heroica del patriòtic Arturo Pérez Reverte, autor, entre altres aventures, del capità Alatriste, d' El sol de Breda, ambientada en el setge dels terços espanyols a aquella ciutat flamenca l'any 1625 i que va acabar amb la seva capitulació, idealitzada per Diego Velázquez al monumental quadre La rendición de Breda, més conegut pel sobrenom de Las lanzas, a causa del gran nombre que se n'hi veuen.

Aquella victòria, molt celebrada a Madrid, va ser enganyosa: a partir de llavors les tropes espanyoles no es van apuntar cap altra gran fita i en canvi van anar cedint terreny, per problemes econòmics, d'organització i de desmoralització. Breda va ser recuperada pels flamencs al cap de dotze anys, i finalment es va signar la pau que certificava la independència de la part nord d'aquelles províncies espanyoles, mentre que la part sud l'aniria perdent en successius accidents d'una llarga decadència en tots els fronts.

La guerra de Flandes va durar vuitanta anys, i probablement no hauria tingut lloc, o s'hauria acabat molt abans de forma negociada, si Felip II no hagués decidit que amb aquella colla de comerciants calvinistes dels Països Baixos calia utilitzar la mà dura, de manera que va enviar-hi Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel, més conegut pel seu títol de duc d'Alba, amb instruccions molt clares: tots els seus regnes havien de ser catòlics, i els seguidors de la reforma protestant no hi tenien lloc. Els flamencs només reclamaven llibertat religiosa i l'abolició de la Inquisició, però en lloc d'això van rebre un personatge que encara avui és sinònim del diable en aquelles terres, i que va establir un Tribunal de tumultos per escarmentar-los. Tumultos. Curiós.

Ara, 370 anys més tard, el ministre Josep Borrell vol fer callar el president del Parlament autònom de Flandes, per les seves simpaties amb la causa de Puigdemont, i ha retirat l'estatus diplomàtic al representant de la regió flamenca a Espanya, per motius semblants. Els nacionalistes flamencs estan molt irritats, naturalment. La de Borrell no és la manera de fer amics, com no ho era la del duc d'Alba, però darrere de totes dues actuacions hi trobem una missió: fer sentir el poder del Regne d'Espanya.