20 de octubre de 2018
20.10.2018
Diari de Girona

El catalanisme que hem conegut

20.10.2018 | 00:41
El catalanisme que hem conegut

La situació política produïda pel cop d'Estat jurídicopolític comès l'any passat per Carles Puigdemont i alguns dels seus seguidors, ens portà a una determinada aplicació de l'article 155 de la Constitució i la celebració d'eleccions al Parlament de Catalunya. El resultat d'aquests comicis, legals per a tots els grups, líders i electors, donaren com a resultat més visible i alhora preocupant que Catalunya no era un sol poble, com havia proclamat el PSUC dels vells temps, i havien conreant a l'objecte de que ho fos tant CiU com el PSC en la seva condició de forces polítiques determinants en el país.

Recordem-ho: arran de les eleccions del 21-D de 2017 es configuren dos blocs totalment antagònics: JxCat i ERC, més la CUP en la seva vessant independentista, en front de Cs i PP, i viceversa.

Pel que fa a la campanya, es veia acostar un terrible cicló sociopolític, i això va fer que tant el PSC-Units com també Catalunya en Comú alcessin la veu a favor del catalanisme transversal que fins aleshores havíem conegut i que havia fet possible una Catalunya convivencial i pròspera. Va guanyar el tot o res típic de tota confrontació ideològica que té per objectiu matar l'adversari.

El «parlem-ne», nota essencial de la catalanitat, el qual va seguir constituint bandera dels socialistes, socialcristians i comuns al llarg de tot el procés electoral, es va mig perdre tot i resistir l'embat.

Se m'ha demanat, des de Barcelona estant, on sinó?, i per gent que segueix creient en el paper catalitzador del catalanisme conegut i practicat, que ofereixi la meva opinió sobre si aquest té cabuda en l'actuat estat de les coses.

El paper lliurat s'integrarà en altres fins a constituir un llibre coral signat per cinquanta-cinc persones arribades d'espais distints, però preocupades pel que considerem que el camí triat pel desembre de l'any passat no és ni de bon tros el que li convé a Catalunya.

Com a demòcrates, estimem que podem estar equivocats; però com a ciutadans compromesos creiem igualment que no podem callar. Això ja ho fa el parc temàtic de paquiderms constituït per les cambres de comerç, les patronals, els gremis i els col·legis professionals de gairebé tot Catalunya.

Les notes més essencials d'aquest catalanisme han estat la seva transversalitat social i política, la defensa de la identitat cultural i lingüística catalana, una permanent voluntat d'entesa, de complicitat i de consens en el fer dels partits polítics presents a Catalunya, el progrés econòmic d'aquesta com a garantia del benestar social de la seva ciutadania, l'aspiració de tenir majors cotes d'autogovern, la intervenció/participació en la governació d'Espanya en benefici del conjunt de la seva ciutadania i de l'adequació de l'Estat als paràmetres de la Unió Europea, i, prou important, oferir una imatge seriosa, rigorosa, assenyada, moderna i cosmopolita de Catalunya al món sencer.

No sé demà, però avui sóc pessimista respecte el retorn d'aquest catalanisme i del seu paper integrador en una societat que ha optat per trencar-se en dues meitats quan s'ha posat en joc el sentiment de pertinença dels seus ciutadans.

Hem descobert que ni érem un sol poble i encara menys una única nació. Tampoc la llengua catalana ha arribat a configurar l'ànima d'aquesta hipotètica societat única malgrat el pas transcendental – pensàvem- de portar-la a l'escola.

Per l'efecte pèndol, suposo, els que abans parlàvem en català al pati perquè a l'aula tot es feia en castellà, hem estat substituïts pels que ara hi parlen en castellà perquè a l'aula només s'usa el català. Fotografia en blanc i negre d'un fracàs estrepitós.

El 21-D de 2017 es va donar explosió –alliberament violent d'energia emmagatzemada, desprenent gasos, fent soroll i trencant el recipient que la contenia–, però també implosió –la pressió externa fou molt superior a l'interna i les parets del recipient es varen trencar cap a dins– .

La qüestió ara és saber si el catalanisme polític descrit, el conegut i el practicat, por refer aquest cataclisme. En tinc molts dubtes, però cap respecte de l'autoria independentista de qui ha posat de relleu que allò d'«un sol poble» també era una gran mentida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit