No estem acostumats al pensament crític, al fet únic i indissociable de la nostra espècie d'estimular la reflexió d'allò que ens envolta, de tot allò que ens succeeix, ens implica o afecta, a l'acte personal de radiografiar amb seny i ponderació els múltiples i diversos aspectes de la vida. En definitiva, hem oblidat l'essència original de la màxima « cogito ergo sum» de Descartes, de primer pensar per constatar tot seguit la nostra pròpia existència. Hem omès aquest primer pas per passar a prendre decisions directament, i clar, moltes vegades, acabem cedint a l'impuls de la ingenuïtat, de la imbecil·litat. La locució ha virat perillosament a «soc imbècil, per tant, existeixo». Si no aprenem a pensar, encara menys sabrem viure. Som presoners d'una època que avança a velocitat lumínica i en la qual cada vegada hi ha menys temps per a la introspecció; el ritme de vida ens encadena i aturar-nos a reflexionar sobre el que sigui sembla estar molt per sobre de les nostres possibilitats.

Tant és així que la Filosofia, la disciplina que millor representa el conreu de l'intel·lecte de l'home i la reflexió sobre la seva raó de ser, havia quedat desterrada de l'obligatorietat del sistema educatiu des de l'aplicació de la llei Wert l'any 2013, enèsima nova norma general de l'ensenyament que va prendre el nom del seu impulsor, l'ultracos de dubtosa reputació José Ignacio Wert, llei que entre alguns àmbits docents també es coneix com a LOMCE ( Ley Oligrofrénica Monger para la Cafrería Educativa). Entre les moltes absurditats que encara avui professa, n'hi havia una que condemnava la Filosofia a l'ostracisme de la cova de Plató, cosa que és el mateix, a mantenir l'obligatorietat al primer curs de Batxiller passant a ser una simple optativa amb ignominiosa audiència a quart d'ESO i a segon de Batxiller. El nou govern socialista, no sense suports, alguns dels quals revelen l'habitual i fastigós mercadeig de l'ensenyament, ha revertit la situació. Veurem fins a quant.

És molt pertorbador que amb l'immens bagatge intel·lectual que hem arreplegat durant tants mil·lennis d'existència gràcies a la munió de pensadors que han desfilat davant nostre, no només els oblidem sinó que fins i tot els expulsem de la docència. Regalar títols d'ensenyament obligatori o superior per camuflar índexs del fracàs escolar pot tenir algun tipus de sentit a l'enrevessada ment del polític unineuronal, però fer-ho sense que s'hagin assimilat uns valors filosòfics fonamentals i una mínima visió històrica del pensament genera quantitats ingents d'inconsciència entre els més joves, com així ho demostra el fet que durant els últims anys -poca broma- tres de cada deu adolescents siguin o vulguin ser youtubers, o molt més esfereïdor encara, considerin el reggaeton com a música. Deia Sòcrates que no es pot ensenyar res a ningú, només fer-lo pensar. Com veieu, qualsevol altra cosa és signar la nostra sentència de mort.