Aquesta setmana ha estat rellevant per a la justícia espanyola. Dijous, el Tribunal Suprem va dictar una sentència per la qual els bancs que havien concedit hipoteques a ciutadans havien de pagar l´impost de la hipoteca. La interpretació del Tribunal és que qui més es beneficia del registre de la hipoteca és el banc perquè això li permetrà la inscripció i, arribat el cas, exercir l´acció executiva per recuperar la quantitat prestada. La sentència va provocar un terrabastall considerable, tant en els ciutadans que van olorar un ingrés extra en recuperar l´1,5% de la seva hipoteca (3.750€ per a una hipoteca de 250.000€) com per als bancs, que van estimar una reclamació d´entre 3.500 milions i 4.000 milions d´euros. El resultat immediat va ser una caiguda dels valors dels bancs a les borses de 56.300 milions, posant en risc la solvència del sistema bancari espanyol. El nerviosisme es va apoderar de les elits espanyoles, posant en comunicació urgent notaris, advocats dels bancs, banquers, jutges, polítics i alts funcionaris de l´Estat. La sala de màquines de l´Estat es va revoltar i els renecs es devien sentir fins la casa reial.
Davant el perill per a l´statu quo de l´elit dominant, el plenari de la sala contenciosa -amb 31 membres- ha decidit qüestionar la decisió de la sala 3 del Tribunal Suprem pel fet que la decisió suposa un gir radical de la jurisprudència que hi havia fins ara i té «una enorme repercussió econòmica i social». Vet aquí un gran argument que els Jutges per la Democràcia titllen d´intolerable: «Que una sentència vetllant pels interessos de la ciutadania hagi de ser revisada pels interessos de la banca». No estem debatent sobre la independència de la justícia? Quin és l´interès general, el dels ciutadans o el dels banquers? O el dels jutges? El relat que una sentència es fa amb termes tècnics legals no s´aguanta per enlloc, car sempre hi ha un contorn i circumstàncies contractuals que la influencien i això fa més subjectiva la decisió d´un jutge. Això ja ho sabíem, però ens ho volien amagar darrere el concepte d´independència judicial. Hem vist que hi ha jutges tramposos, pecaminosos, fins i tot puteros, i ens volen fer creure que són angelets de la guarda dels valors més purs. Per aquesta raó els jutges han de ser plurals, han de reflectir la diversitat de la societat i no només representar la dreta més ultra, el nacionalcatolicisme més anacrònic. No fallen els jutges en persona: falla el sistema que els elegeix, un sistema en el qual ha treballat llargament el PP des del temps de Federico Trillo.
Si els jutges de la sala contenciosa es repensen les seves decisions per l´enorme repercussió econòmica i social, vol dir que entenen el que passa en el seu entorn. Com cal interpretar aquest entorn en el cas dels presos polítics? No veuen que amb el judici per rebel·lió i amb l´empresonament preventiu tant de temps el clima polític espanyol acabarà sent ingovernable? O és que justament el que volen és això, propiciar el retorn de la mà dura de la dreta de Vox, PP i Cs per reconduir Espanya? De veritat estan disposats a mantenir l´enfrontament actual de la societat catalana amb Espanya (amb el risc de fer tornar bojos Inés Arrimadas i Josep Borrell) fins a l´infinit? De veritat creuen que la repressió judicial i carcerària aturarà un moviment que té com a primer motiu la defensa de l´orgull de la seva existència?
La rectificació de la sentència hipotecària del Tribunal Suprem mostra que el tribunal no és independent (ho és només fins que afecta certs nivells de les elits) i que les sentències han de tenir en compte l´entorn i el moment de la decisió. També que dictar sentències no és fàcil, que cal analitzar moltes variables en un món complex i, per fer-ho, cal preparació i talent. Veient com un magistrat com Pablo Llarena, que ha comès un conjunt d´errors bàsics al llarg de la seva instrucció, ha arribat on ha arribat, es poden entendre moltes de les coses que passen. Llarena és un jutge que va arribar al Suprem sense haver passat per una formació específica, talment com els sergents xusqueros assolien la seva posició perquè es reenganxaven a l´exèrcit després de fer la mili. Us imagineu un sergent així arribant a general? Això és el que ha fet el jutge Llarena i em temo que molts jutges arribats al Suprem... no per mèrits propis, sinó per amiguisme i per lleialtat a un moviment.
Ho anem repetint cada vegada més sovint. El conflicte entre la societat catalana i l´espanyola no és pel català, no és per un dèficit fiscal impressionant, no és pels presos. És per la concepció d´un model de societat completament oposat. Un model que vol ser transparent, comunicatiu, europeïsta, que abandera la llibertat d´expressió, envers un altre model coercitiu, repressiu, controlador dels seus interessos, opac. El canvi de model afecta la classe política i la judicial i aquí és on hem topat amb un mur infranquejable.
La revisió de la sentència és la prova del 9, la prova que mostra que en aquest sistema no hi ha res a fer, que els jutges han estat la gran operació del PP que va començar quan van perdre el govern el 1982 i poc a poc han configurat un control que pot revisar a través de la justícia qualsevol decisió política. El PSOE va posar èmfasi en canviar el model militar però no va tocar el judicial. No va desmuntar aquest control per la lluita contra ETA, essent avui el càncer de l´Estat espanyol. Cal fer net.
