En la seva conferència a Ginebra, Quim Torra va posar l´exemple de la tradició de referèndums a Suïssa per portar l´aigua al seu molí. El que no va explicar Torra és que a Suïssa els referèndums són per múltiples qüestions domèstiques, però, si algun cantó pretengués independitzar-se de la Confederació Helvètica, ho tindria molt complicat, com especifica l´article 53 de la seva Constitució. A Suïssa la gent vota per qüestions tan diverses com si volen la renda bàsica universal, si s´ha de mantenir el servei militar, si s´han de prohibir els minarets, si s´ha d´ampliar el període vacacional o si volen organitzar uns Jocs Olímpics d´Hivern. A Suïssa, per exemple, es votaria si el nou hospital Josep Trueta s´ha de construir a Girona o Salt, però amb una informació molt documentada dels pros i contres de cada opció i amb un estudi pressupostari rigorós que aniria a missa.

Els únics referèndums d´autodeterminació són per canviar de cantó, no per sortir del país. L´exemple més clar va passar el 1974, quan una part de la regió del Jura, que va de nord a sud a l´oest del país i que res té a veure amb les postals alpines que tots coneixem, va decidir separar-se del cantó de Berna per crear-ne un de nou. Primer van votar els habitants del Jura i després ho van haver d´avalar tots els ciutadans suïssos. Van haver de passar cinc anys, fins al 1979, perquè es formalitzés el nou cantó. I només en van formar part aquells districtes del Jura que hi havien votat a favor. Ara, tenen el cas del municipi de Moutier, 7.000 habitants que també volen deixar el cantó de Berna per passar al del Jura.

Els habitants de Moutier hi han votat a favor, però encara ho han d´avalar els dos cantons. És com si en la nostra estructura territorial un municipi sol·licités canviar de província o una part d´una comunitat autònoma en volgués crear una altra. En definitiva, l´autodeterminació a Suïssa equivaldria a què la broma de Tabàrnia, si fos seriosa, decidís crear una nova comunitat autònoma separada de Catalunya. Res més que això. O sigui, que compta amb els exemples esbiaixats de Quim Torra.