23 de octubre de 2018
23.10.2018

Cartes

23.10.2018 | 01:19

Gràcies, Dra. Cristina Ramió
Família Cedacers i Pla Girona
El diumenge 14 d´octubre, el nostre estimat Toni ens va deixar d´una manera totalment inesperada per a tots nosaltres.
Malgrat el desenllaç voldríem tenir unes paraules d´agraïment per a l´equip d´urgències de l´hospital Josep Trueta amb la Dra. Cristina Ramió al capdavant, per la seva professionalitat i sobretot per la sensibilitat en aquells moments tan durs per a nosaltres.


Soraya Sáenz de Santamaría, al Consell d´Estat
Francesc Buixeda Cabré Santa Pau
Pedro Sánchez fitxa com a consellera d´Estat Soraya Sáenz de Santamaría, la vicepresidenta del govern Rajoy i 8 membres més. Òrgan consultiu, que sota la Presidència de la socialista Mª Teresa Fernández de la Vega, exvicepresidenta al govern Zapatero, fa dictàmens, si els ho demana el president, el govern de l´Estat, o presidents de les comunitats autònomes. Té pendent, entre d´altres, l´informe sobre la reforma constitucional, per la limitació dels aforaments, així com el preceptiu per recórrer davant del TC l´acord del Parlament català, de reprovació de la monarquia.
Soraya va deixar la política activa el passat mes de setembre, en haver perdut les primàries per accedir a presidir el Partit Popular, per la retirada de Rajoy, després de la moció de censura. Rebutjar les ofertes que li va fer el mateix partit, i potser tampoc era oportú anar a l´empresa privada, per no fer ús de les portes giratòries.
El Consell d´Estat, amb independència de la seva funció d´òrgan suprem consultiu, es converteix en un reducte on col·locar exalts càrrecs, magistrats i altres persones d´alta solvència i rellevància, que en deixar la política activa tenen problemes a ocupar l´antic lloc de treball o anar a l´empresa privada, per incompatibilitats o altres qüestions.
Hem de concloure que la classe política ho té molt pensat per cobrir totes les contingències, en el transcurs de la seva carrera, un cop ingressa. Exemples clars: les pensions específiques, vitalícies i innombrables privilegis, dels expresidents de l´Estat, de les comunitats autònomes, dels diferents parlaments, etc. Molt lluny de les pensions contributives de la classe obrera, que tantes manifestacions provoca, tan sols per aconseguir, com a mínim, la seva revaluació «tots no som iguals davant la llei».


Si no han respectat els drets humans, què esperen
JOAN JANOHER I SADURNI FORALLAC
Com pot anar a predicar el senyor Borrell el que l´Estat ha deixat de fer. Crec que com a ministre d´Afers Exteriors, té poca mà dreta, no es pot pretendre cercar responsabilitats als països que sí són demòcrates, envers problemes que conflueixen a la Comunitat Europea. D´entrada, la interferència poc assenyada, per voler qüestionar decisions, preses per tribunals constituents, on censuren l´actitud judicial del Govern espanyol. Sabut és el malestar d´Europa per desqualificar, mundialment parlant, els processos antidemocràtics de la justícia, on el dret a poder decidir és castigat, com a rebel·lió i insurrecció.
Ara, la diplomàcia es veu compromesa, per no moure´s dintre les normes que regeixen els tribunals constitucionals. Les passes fetes per exigir a Flandes que es retracti del suport que donen als presos polítics catalans demostren a les clares que estem molt lluny de conviure amb el respecte escaient, del que són els drets fonamentals. Aquest estira i arronsa demostra la ineptitud escaient del que representen les jurisdiccions europees, on la complicitat dels fets s´allunya del que s´ha de respectar i no ho fan, llavors, no caiguem al parany de l´exigència, amb la incoherència desproporcionada. Què esperen aconseguir?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook