De moment, almenys mentre escric aquestes línies, sembla que a les Fires de Girona hi haurà focs artificials i no se suspendran concerts. L'any passat l'Ajuntament va anul·lar aquells i algun d'aquests, segons va informar, perquè hi havia «presos polítics» ( sic) i no era cosa de gresca i celebracions. Deu ser que el dol ja ha finalitzat, perquè quan ja fa un any que Junqueras i Cia estan entre reixes, els gironins tornen a tenir permís de l'autoritat per divertir-se sense fre. Girona és tan moderna i llacista -per més que siguin termes contraposats- que l'alcaldessa dictamina quan hem d'estar tristos i quan alegres. En altres llocs es deixaria a discreció de cadascú assistir a focs artificials i concerts o quedar-se a casa guardant absència, però a Girona és l'alcaldessa qui ho decideix per a tots. Hi ha gent que no sap si sortir al carrer amb la jaqueta de punt o la rebequeta, i d'altra, com jo, que em llevo cada matí ignorant quin ànim posar-me. Reconec que és una sort que l'Ajuntament m'orienti, així no m'equivoco mai.

I com és que aquest any m'haig de posar l'ànim festero? Ja que la situació dels presos no ha canviat -ans al contrari, ara porten un any més de vida llançada a les clavegueres-, vull suposar que a l'alcaldessa ja no l'importa que estiguin a l'ombra o al sol i, com que té ganes de divertir-se, permet que la plebs faci el mateix. O potser la situació dels presos és només l'excusa, i el que intenta la nostra màxima autoritat és que l'acompanyem en el seu estat d'ànim. Que fa un any es va llevar una mica molesta, a saber per què? Doncs s'anul·len activitats lúdiques, no sigui que els gironins busquin diversió quan no toca. Que aquest any la dona està de més bon humor? Doncs que no faltin focs, concerts, alcohol i gresca fins que surti el sol.

Una vegada sabut que a l'Ajuntament gironí els presos l'importen un rave, l'únic que hem de fer és tenir l'alcaldessa contenta, no sigui que per alguna minúcia ens prohibeixi pujar a la nòria o comprar cotó ensucrat, qualsevol penitència se li podria acudir. Hem de fer-li la vida més fàcil dient-li coses maques pel carrer, així ella ens l'hi farà, als soferts ciutadans.

- Guapa! Monument! Llacista! -cridarem al seu pas.

Tinguem-la contenta i potser aquest any serà prou magnànima de no furtar-nos la festa.