Toni Soler ha fet una broma relacionant l' Albert Rivera amb l'estès rumor que es droga. Brometa covarda, somriure de conill, flàcida virilitat tota suada, depriment geografia de tanta misèria personal que és l'única explicació de l'abassegadora derrota col·lectiva. Vergonyós soldadet que vol viure sense pagar el preu, només del cinisme que corrou qualsevol amor fins tornar-lo una bruta punyalada per l'esquena. Tanta farsa ofega la vida molt més que la mort.
Hem de signar els articles i en cada cosa que escrivim hi hem de deixar la vida. Hem de pagar el preu per avançat i no exigir el que no estem disposats que ens vinguin a reclamar. És d'invertebrats viure sempre a la menuda, rosegant la llibertat que d'altres han guanyat amb molta solitud i encara més de patiment. Tu quin preu has pagat, Toni? Quin preu has pagat ni que només hagi estat una sola vegada a canvi de les infinites lliçons que ens has donat?
Un país que vulgui merèixer el seu destí no pot construir-se sobre baixeses tan desposseïdes de qualsevol dignitat, torero de toros morts, brometa amb què escarneixes la noblesa de l'humor, el poder de la intel·ligència, el que fa que un home pugui encara dir-se home quan es projecta en allò que fa i estima. Vols insultar l'Albert Rivera? Llegeix qualsevol dels meus articles: oportunista, cínic, Narcís, prebèl·lic, agitador de les passions més estomacals. Però és mesquí jugar al sobreentès del que no pot demostrar-se. I a més a més, quina droga insinues que ha pres l'Albert que no hagis pres tu? Si ens posem a fer broma, creus que seràs l'únic? Tots tenim un passat, i tu i jo bastant compartit. És de país captiu i de poble derrotat riure't les gràcies. També a Rivera li he dit inconsistent i xatarrer, frívol, pobre home que provoca una moció de la qual es beneficien els seus adversaris. Els homes lliures, Toni, quan volem dir una cosa, la diem dues vegades, i amb la signatura de mida molt més gran. Jo sé què vull dir, Toni, i sempre tothom ho ha sabut. Però tu, ja prou que t'has encarregat d'escampar la pesta sense que te'n poguéssim reclamar l'autoria. Hutu o tutsi, té raó el Jordi Cañas quan et diu que ets « basura». Cal rebuscar en el contenidor més sòrdid per trobar-te.
La derrota de Catalunya té molt més a veure amb el somriure de conill que amb Espanya, i el panxacontentisme amb què en general és rebut només pot significar desfeta. El 155 és una caixa de bombons al costat d'estafes tan grolleres. És així com us han pres sempre el pèl. Per això us agrada celebrar derrotes. Soler, Rahola, Bassas. Voleu que us enganyin, sou uns ionquis del frau i preferiu la superioritat moral de sentir-vos víctimes que fer l'esforç d'embrutar-vos per guanyar, perquè us fa por assumir que la fi justifica sempre els mitjans i que l'única cosa que determina si aconsegueixes el que vols és si pagues el preu que cal.
Però de quin preu podríem parlar-los, als accionistes de l' Ara, si han viscut sempre dels diners dels catalans? No hi ha ni una sola paraula que hagin dit o escrit que no l'hagin cobrada per quintuplicat. Primer a TV3 i a Catalunya Ràdio, i avui a l' Ara, que no és el mateix però és igual. Aquest Ara que es posà en marxa amb la quantiosa ajuda que rebé del tripartit, de part d'Esquerra; i que la Mònica Terribas, mentre fou directora de TV3, consolidà contractant a preus desorbitats llurs productores per fer els més absurds i nefastos programes.
Les bromes que em feu dir per no explicar com heu saquejat tot el que dèieu que estimàveu! Veus, Toni? És així com els homes lliures diem el nom de cada cosa. La llibertat és un deure i no aquesta tifeta invertida amb què tu sempre has confós l'honor. El que li ha passat al procés és la metàfora de la vostra deformació moral, i la vostra deformació moral s'ha escampat pels carrers i per les xarxes galopant sobre el cavall cendrós, que el seu genet es diu La Mort, i va acompanyat del seu reialme.
