Vivim en tensió permanent que ens precipita a un estat d'angoixa. Entre les moltes causes que envolten els estats d'ànim d'inquietud, d'ansietat, d'inseguretat, hi ha sense cap mena de dubte la convivència social irrespirable, tòxica. La convivència que ha perdut la necessària harmonia, entre els diferents grups que la componen.
L'harmonia social es desestabilitza quan el grup més fort, ètnic, polític, religiós, econòmic s'imposa al més dèbil, amb l'afany de sotmetre'l.
La democràcia va néixer per evitar l'absolutisme dels forts, sobretot per evitar els feixismes que tenen en l'Estat el valor absolut sobre grups i persones. Em plau la definició de democràcia realitzada per Philipe Pettit, filòsof polític irlandès, catedràtic de Ciències Polítiques i Valors Humans a la Universitat de Princeton: «La democràcia no és tant un sistema per permetre que decideixi la majoria com per impedir el domini de la majoria»
L'encíclica Pau a la Terra, del bon Papa Joan XXIII, aprofundeix encara més en aquest concepte de democràcia, en reconèixer com a dret natural ètic que les minories amb una història, idiosincràsia i cultures pròpies, forjades en centenars i/o milers d'anys, vulguin ser autònoms i constituir una nació.
Tanmateix, si resulta que han de conviure amb un grup ètnic que controla l'Estat, adverteix en el seu paràgraf 89: «Cal afirmar, de la manera més explícita, que una acció adreçada a reprimir i a sufocar la vitalitat i el desenrotllament d'aquestes minories és una greu violació de la justícia; i ho és molt més, si va dirigida a fer-les desaparèixer».
I segueix en el paràgraf 90: «Respon, en canvi, a una exigència de justícia que els poder públics aportin la seva contribució a promoure el desenvolupament humà de les minories amb mesures eficaces a favor de la seva llengua, de la seva cultura, dels seus costums, dels seus recursos i de les seves iniciatives econòmiques».
Vista l'exigència ètica, bàsica per harmonitzar la convivència, m'atreveixo a preguntar: La praxi de l'Estat espanyol, sociològicament i culturalment de matriu castellana, educada en principis catòlics que es proclama demòcrata, té en compte en les seves polítiques econòmiques i culturals els principis de la Pau a la Terra sobre minories ètniques com la catalana? Diria que no! Em sembla que, més aviat, s'imposa i la menysté! Si és certa la meva percepció, estaria incomplint el principi ètic, bàsic per a la sana convivència.
Tanmateix, si és així, amb la nacionalitat catalana, també ho és (ho som?!) amb altres grups socials i/o religiosos que conviuen amb nosaltres?
Em temo molt que també. Almenys així, ho ha denunciat la recent trobada a Barcelona de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMD) quan en la seva conclusió ens diu que en una mostra estadística feta en diversos diaris espanyols, sis de cada deu articles de premsa sobre l'islam són islamòfobs.
La democràcia no és només l'aspecte formal de votar, sinó la cultura del respecte i la tolerància als diferents grups, entre les diferents cultures, religions, i idiosincràsies, que hem de conviure en un mateix espai territorial.
La xenofòbia no té cabuda en una cultura demòcrata i molt menys si es manifesta com a defensora de valors catòlics que contradiuen els manifestats en la Pau a la Terra.
