A principis del segle XX va néixer el nom de la Costa Brava i es van posar en relleu les boniques rareses d'un paisatge singular, una admiració de la seva bellesa. Aquell origen del nom va tenir una infància acompanyada d'un altre patrimoni nacional com és l'art de la fotografia. L'any 1908 el Centre Excursionista de Catalunya va celebrar una exposició de 1.500 fotografies de muntanyes i marines, masies i monuments, pobles i rius, una exposició que va representar la majoria d'edat del format postal destinat a menjar-se el món. I l'any 1920 un excursionista estranger, Adolf Zerkowitz, va fer la primera sèrie de postals amb una novetat: si fins aleshores es retrataven paisatges estrictes i solitaris, ara el fotògraf hi fa aparèixer persones que hi transiten i gaudeixen del paisatge, hi ha una infusió de vida.
A les nostres comarques s'enceta aleshores una promoció de fotògrafs que honoren la història de la Costa Brava, formen una constel·lació d'artistes, ja no locals, que ens han llegat una obra fonamental, esplèndida, de gran valor patrimonial. Els nostres fotògrafs ens varen donar a conèixer uns paisatges i unes escenes avui impensables, tot retratat, ben fixat, com si fos perquè unes generacions després ens haguéssim de tancar els ulls per no veure les malifetes que la modernitat ha fet contra aquell paisatge natural. Els desperfectes han quedat irreparables.
El cas és que actualment, any 2018, es recorda aquell atemptat urbanístic i paisatgístic contra la Costa Brava que es va començar a perpetrar amb l'esclat del turisme, ara fa cosa de 60 anys. Es va donar la culpa a la cobdícia i les trampes, es varen fer ulls grossos quan convenia, i la Costa Brava va quedar maltractada lamentablement.
Menstrestant, a nivell mundial s'ha apreciat una serena visió de la necessitat de millorar moltes coses, rectificacions, preses de consciència, és a dir, canvis, i un dels enunciats és la sostenibilitat de la natura. Periòdicament salten clams universals de promeses de «fer bondat». Però en algun racó de la mare Terra sempre hi ha algun fill que fa el sord.
Actualment les infraccions urbanístiques a la Costa Brava es tornen a fer visibles i es van succeïnt, com si disparessin una traca. Podria semblar que les autoritats corresponents no s'assabenten d'aquests projectes contra natura que s'han dibuixat i ja estan avançant, justament ara que el Govern està ocupat en termes més elevats que no pas qualsevol penyassegat de la Costa Brava. Sempre hi ha algú que se n'aprofita: torna a ser lluna d'especuladors i tramposos. També s'ha de dir que en aquest panorama de foscor actual hi ha un punt lluminós que es diu Plataforma S.O.S. Costa Brava, que agrupa 24 entitats en lluita ben esperançada als respectius punts en conflicte; són la gent autèntica, que amb el seu treball dificultós fan creure en els ressorts del veritable futur del país.
Aquella feliç i memorable col·lecció de postals de la Costa Brava original tindria un bon contrast de postals vergonyoses d'uns punts negres de rabiosa actualitat. La paraula del poeta continua viva: «aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria».
Posem per ordre, viatjant de sud a nord, les postals de l'àlbum indesitjable de la Costa Brava: sa Conca, cap Roig, el Golfet, la Pineda d'en Gori, Aigua Xellida, Begur, Aiguafreda, Pals, Cadaqués, Llançà. I potser avui mateix ja n'hi haurà algun altre.
Tots aquests projectes i realitzacions que estan avançant -i amb la temença del seu creixement- fan pensar que, en aquesta Terra, a les administracions hi ha moltes competències, però hi ha pocs competents.
