Un dels èxits de l'independentisme ha estat ressuscitar l'extrema dreta espanyola. Millor, imposible. Tot va començar amb les banderes. A diferència d'altres països, a Espanya era impossible veure banderes a les cases. Banderes n'hi ha, i moltes, a l'entrada de les llars dels suburbis d'Estats Units, a França, a Argentina i, fins i tot a Andorra, com vaig comprovar el cap de setmana passat. A Alemanya, fins i tot, les banderes van començar a sortir fa pocs anys, a propòsit del mundial de futbol. I és que aquí només recordàvem banderes en ocasions esportives o festives. A Catalunya trèiem les banderes -les senyeres- als nostres balcons l'11 de setembre. Després les tornàvem a guardar. El moviment separatista va convertir l'estelada en quelcom habitual a les urbanitzacions de les poblacions mitjanes i a moltes masies. També es veuen als barris de classe mitjana de les ciutats importants de Catalunya. Després, com a vacuna, van sortir les banderes espanyoles, repartides als barris alts i en els de menys nivell adquisitiu de Barcelona. He vist poques banderes espanyoles a la Catalunya de més enllà de la capital; però a Madrid? Moltíssimes. Abans no hi eren. Ara diuen que Vox, un partit euroescèptic que vol eliminar les autonomies i que va en contra de les societats obertes, pot obtenir entre cinc i sis diputats en les properes eleccions generals. Algun, fins i tot, per a Barcelona. El PP de Pablo Casado escora a la dreta i Cs intenta reprogramar-se un cop més en la rivalitat per qui guanyarà el centredreta espanyol. A Madrid es moren de riure perquè Pedro Sánchez ha fet ressuscitar Franco, que ara anirà a «viure» al centre de la ciutat, a la catedral de l'Almudena. Des d'aquí vull felicitar els que han fet que ressuscitessin tots aquests monstres del passat. Mas, Puigdemont, Torra i companyia, també Sánchez, heu i esteu aconseguint que els zombies tornin.
