Els darrers dies tots hem recuperat en la memòria els intensos moments que vam viure el 26 i 27 d'octubre de l'any passat, quan Carles Puigdemont es va decantar per no convocar eleccions. Aquella decisió va desembocar en la proclamació descafeïnada de la República, l'aplicació del 155, la marxa a l'estranger d'una part del govern i l'entrada a la presó de la resta. Molt probablement, si l'aleshores president de la Generalitat hagués anunciat els comicis, la història hauria estat molt diferent. Però sobre això, malauradament, només es pot fer volar coloms. Des d'aquells dies ha passat un any i en les darreres setmanes hem sentit moltes versions del que va passar a dins i a fora del Palau de la Generalitat. Hem conegut reunions, converses, trucades telefòniques, pressions, que ens ajuden a conèixer una mica més el fil dels esdeveniments. Hi ha una incògnita que continua igual que fa un any. Per què Carles Puigdemont pren aquella decisió? Les possibles raons segueixen essent les mateixes especulacions de les jornades posteriors al 27-O. No se n'ha afegit cap. Els que coneixen l'expresident fins on ell es deixa, expliquen que és una persona difícil de preveure perquè sempre camina unes quantes passes per davant de la resta de mortals, el que em porta a pensar que potser mai va pretendre convocar les eleccions.
