El 21 d'agost del 1804 el règim de Napoleó executava el duc d'Enghien, un príncep borbó. Les cases reials europees, amb les quals Napoleó encara volia congraciar-se, van quedar esgarrifades. Va ser llavors quan el ministre de la policia, Joseph Fouché, va pronunciar la cèlebre frase, que altres atribueixen a Talleyrand: «ha estat pitjor que un crim, ha estat un error». Si fa no fa el mateix que Donald Trump ha dit aquesta setmana de l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi al consolat de l'Aràbia Saudita a Istanbul: «l'operació va ser un complet fiasco des del primer dia, el seu concepte original va ser molt dolent, el van posar en pràctica de forma pitjor i l'encobriment va resultar el més nefast en la història». Efectivament: costa d'imaginar una manera més potinera de perpetrar un crim polític quan saps que la personalitat de la víctima provocarà indignació.

Potser el crim hauria passat desapercebut en un altre moment. El governant plenipotenciari de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, és qualsevol cosa excepte un defensor de les llibertats polítiques en general i de la llibertat de premsa en particular. Ha empresonat uns 150 periodistes com a part dels milers de represaliats després del fantasmagòric cop d'estat del 2016. Si ha destapat el cas de Khashoggi és perquè li proporciona una mà de cartes guanyadores en la llarga partida pel domini polític regional del Pròxim Orient, per al qual l'Aràbia Saudita és un dels grans rivals. De fons, la pugna entre Estats Units, amiga dels saudites, i Rússia, en la posició contrària. Si Ankara i Riad estiguessin en un moment de sintonia, Khashoggi hauria desaparegut discretament i els qui diguessin el contrari tindrien problemes a Turquia.

La reacció de part d'Europa és parlar de suspendre la venda d'armes a Riad. Això ja s'hauria d'haver fet quan els saudites van ficar-se en el Vietnam del Iemen. Però els saudites poden comprar les armes en un altre lloc. Si el govern espanyol suspèn el lliurament dels vaixells compromesos, perdrà uns diners i potser uns llocs de treball mentre l'indesitjat comprador busca i troba fàcilment un altre proveïdor. Una altra cosa seria que l'esparverat món occidental deixés de comprar-los petroli. Però si uns centenars de llocs de treball a Andalusia dobleguen el govern, podem pensar què passaria amb una onada general de malestar per un brutal increment del preu dels carburants.