28 de octubre de 2018
28.10.2018
Diari de Girona

Cartes

28.10.2018 | 01:40
Cartes

Visita al Museu d´Història de Girona
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque - Torroella de Montgrí
El Cicle d´itineraris organitzat per l´Institut d´Estudis Gironins amb la col·laboració del Museu d´Història de Girona mostra edificis emblemàtics de Girona d´una forma amena de la guia d´experts. Cada dissabte s´ha visitat un edifici: el convent de Sant Domènec, el soterrani de la catedral, el convent de Sant Daniel, el Palau Episcopal i aquest darrer dissabte 20 d´octubre vam visitar l´Institut Vell amb Xesca Jiménez, que coneix molt bé la història del lloc.
L´edifici que ara conté el Museu d´Història, abans de ser la seu de l´Institut de Segon Ensenyament, havia albergat cases privades antigament i després va passar a ser l´antic Convent de Sant Antoni de Pàdua, d´on ens queda el famós cementiri o dessecador caputxí. Per això, durant la visita, cada estança tenia un significat diferent segons la funció que exercia en cada època i de retruc era curiós de veure la reutilització dels espais segons les circumstàncies de cada moment.
Durant el recorregut històric vam poder escoltar antics alumnes de l´institut que ens van explicar anècdotes de professors i alumnes; però sobretot allò que més em va sorprendre va ser el funcionament de la cisterna (ara buida) construïda a l´època del monestir caputxí i tota la infraestructura de l´edifici per comptar amb aigua durant tot l´any.


L´ajudant del Dr. Jekyll
Mateu Frigoler Teixidor - Canet d´Adri
Com és posible que un govern tan poderós com el saudita arribi a fer una «xapussa» tan gran per fer desaparèixer un periodista? Això en un país amb un president especialista en liquidar gent dels mitjans de comunicació i tancar diaris que no li agraden. No s´entén com un govern que està matant com mosques al poble iemenita, amb la complicitat armamentística de la Comunitat Europea, es busca tanta feina per assessinar al pobre Khashoggi. Fer viatjar a Turquia un metge forense amb tot l´instrumental per tallar en viu el pobre home és una barbaritat!
Jo, per desgràcia, aquesta feina ja sé de que va. Com a la novel·la del Dr. Jekyll vaig haver de fer d´ajudant amb catorze anys del metge titular de Bescanó Dr. Angel Latorre en una autòpsia. En aquell temps era el metge del poble l´encarregat de tan desagradable encàrrec. En un petit cementiri rural del poble de Vilanna, jo esperava que s´acabés la cerimònia per tapar el nínxol. El meu pare em deixava quedar amb les 25 pessetes que valia la feina, i haig de dir que la feia amb molta afició.
La sorpresa va ésser quan tothom va marxar i el doctor em va dir si li podia fer d´ajudant en l´autòpsia que havia de practicar al difunt. Es tractava de retallar part del pulmó d´aquell pobre, perquè a l´Institut de Madrid poguessin comprovar que havia mort per culpa de la pols de la mina d´Osor. Era la terrible silicosis que envoltava els pulmons amb una pega mortal. Sense les mostres enviades dintre aquells pots de vidre, la vídua no hauria pogut cobrar la pensió en el grau d´accident.
A mi les cames em tremolaven, sense cap taula, vàrem treure el difunt de dintre el bagul i el vàrem posar a sobre per poder treballar millor. Agenollats a terra sense guants ni màscara, envoltats d´un eixam de mosques, vaig veure amb ulls com taronges com el doctor començava a tallar el costellam. Aguanta tot això enlaire, em deia, que jo treuré el pulmó. Allà vaig passar l´hora més horrible de la meva vida. Un cop enllestida la feina també em vaig sentir important, havia col·laborat a fer una bona obra. Tota la seva vida aquell gran metge de Bescanó em va agrair aquella inesperada ajuda.


Tots Sants a Anglès
pere Espinet Coll - Anglès
La diada de Tots Sants, de l´expressió llatina Omnia Sanctorum, la celebrem el dia 1 de novembre. És una festa catòlica, en què tradicionalment ens bolquem a retre un sentit i càlid homenatge als nostres difunts, desitjant que, en l´altra vida, les penúries d´aquesta siguin ja una cosa passada i solventada.
Els rams de flors i les pregàries hi són presents, com també més d´un plor, tot recordant vivències del passat i, com no, els consells que, en el seu dia, ens varen donar els éssers estimats, i que per designis del destí ja no es troben entre nosaltres, però espiritualment els tenim ben presents.
Malauradament, enguany, el nostre cementiri tampoc no disposarà d´aigua corrent, un servei que molts anglesencs i moltes anglesenques trobem a faltar des de fa tres anys, la qual cosa és força lamentable.
La presència de l´aigua en qualsevol lloc, i més encara en els cementiris, fa que es respiri una sensació de pau i de vida, però, no obstant això, per Tots Sants, i com sempre, els records dels nostres, els tindrem ben presents.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit