Presidentorra té aspecte de no tenir bé el terrat, i realment quan obre la boca ho confirma, però a canvi té un sisè sentit per sobreviure a tot fent la viu-viu. Ell es dedica a anar a inofensives fires, a deixar-se fotografiar fent activitats rústiques, que sempre agrada, i a degustar ratafia. I punt. Quan es tracta de fer-se entrevistar per periodistes de debò, és a dir, per qualsevol persona aliena a TV3, hi envia un conseller despistat o algun que a causa de la seva edat ja no distingeixi en Vicent Sanchis de l' Oprah Winfrey.

Aquest cap de setmana Presidentorra va ser a Girona inaugurant el que ja es coneix com a Via Crucis Puigdemont, un nou atractiu turístic. Es tracta de fer el mateix recorregut que l'expresident va seguir el dia abans de fugir per cames a instal·lar-se a cos de rei a l'estranger. Guiat per l'alcaldessa i tots dos amb llàgrimes als ulls, s'aturaven als mateixos indrets on el messies ho va fer aquell infaust dia, tocant amb la punta dels dits les pedres que potser ell havia tocat amb les seves sagrades mans.

- Primera estació: Puigdemont fa un cafè en aquest bar.

I allà tenim Presidentorra, demanant de genolls un cafè al sorprès cambrer, implorant que fos, sisplau, en la mateixa tassa que el Senyor havia utilitzat, convertida ja en Sant Grial.

- Segona estació: Puigdemont té una urgència i la soluciona en aquest arbre. I Presidentorra s'obre la bragueta i entra en èxtasi mentre micciona, per fortuna sense levitar.

I així fins a la 14 estació: Puigdemont s'amaga en un cotxe i mentre el vehicle inicia la fuga pronuncia les famoses paraules: «tonto l'últim».

Molt millor aquest Via Crucis que el que va patir en forma d'entrevista el pobre Ernest Maragall a la BBC, enviat per Presidentorra. Fer-li fer el ridícul a la seva provecta edat, quan hauria d'estar jugant a la botifarra al casal del jubilat, és d'una crueltat extrema. Després de quasi fer-lo plorar, el periodista li va acabar dient «vostè no en té ni idea». Que no s'ho agafi personalment en Maragall, el missatge el va rebre ell com a conseller d'Exteriors, però anava dirigit a totes les llumeneres de l'actual Govern català i de l'anterior: vostès no en tenen ni idea.

I que hagin d'anar fins a Anglaterra per escoltar el que els puc dir jo des d'aquí: inútils, que sou uns inútils.