Rebo una trucada i em donen la mala notícia, què dius...! La veïna del pis de baix ha mort en un accident en una carretera lluny de casa. En sabia el nom, de què treballava, quin cotxe tenia, i poca cosa més. Era petita, d'aspecte fràgil, i molt discreta. Últimament semblava més contenta. I penses que no hi ha dret, que amb 33 anys ha viscut molt poc, que li quedava més de mitja vida al davant. Feia dos o tres anys que havia arribat a l'escala i amb prou feines hi havia intercanviat algun hola i adeu, i algun somriure.
A vegades jugo a endevinar com són els veïns a partir de la música que sento esmorteïda per les parets primes del nostre vell edifici. De casa teva m'havien arribat notes de cançons horroroses, sí, però també temes desconeguts que m'atreien, i de grups com Radiohead ( Karma Police, I've given all I can...) o Muse ( And this chaos, it defies imagination...). Pensava que, musicalment, encara hi havia un bri d'esperança amb tu, i em deia que no podia portar-me malament amb algú amb qui compartia part de la banda sonora vital.
No t'he arribat a conèixer, i em sap greu. Vivim la mort a través dels que tenim a prop. Ens colpeja i ens derrota, sobretot quan arriba inesperada, freda i indiferent.
Descansa en pau, Sofía.
