A l'aparador de la farmàcia hi ha un cartell que diu: «Ja tenim la vacuna de la grip». Està molt ben retolat, com si la notícia fos un motiu d'alegria per a la humanitat. Potser ho sigui. Entro i pregunto si me la poden posar allà mateix, però em recorden que no hi ha ningú qualificat per punxar (ja m'ho van dir l'altra vegada, ara fa dotze mesos).

- Aquí prop hi ha un dispensari -insisteixen-.

La compro i me'n vaig corrents al dispensari, ja que aquests preparats no poden romandre molt de temps fora de la nevera. El practicant és un paio gran, però jovial:

- La primera vacuna que poso aquest any, em diu sense adonar-se que ja m'ho va dir l'any passat. El déjà vu continua.

Mentre l'escalfa una mica, girant l'ampolla entre les mans, diu que està content. Li han tocat dotze mil euros a la loteria. Portava vint anys jugant el mateix número cada setmana. Li pregunto per què aquest número i diu que és el de l'any en què va morir la seva mare (tot això també em sona).

- En tornar del cementiri -afegeix-, vaig passar per davant d'una administració de loteria i vaig escoltar dins meu una veu que em va ordenar entrar-hi i comprar un dècim. Casualment, el seu número coincidia amb el de l'any en què estàvem. Em va semblar un senyal. Des de llavors totes les setmanes l'he estat comprant, fins ara. La veu no em va enganyar.

- Una coincidència -apunto jo intentant fer memòria-.

- De coincidència, res -diu ell-. Pugi's la màniga de la camisa.

Em sembla que s'ha molestat perquè em punxa amb una agressivitat innecessària. Després de treure l'agulla em dona una gasa estèril perquè me l'apliqui a la ferida.

- Bé, doncs moltes gràcies -dic posant-me la jaqueta-.

- Si li fa reacció prengui's un paracetamol -respon secament-.

Això de la reacció, més que a consell, em sona a amenaça. Surto al carrer i poc després passo per davant d'una administració de loteria. Una veu interior m'ordena adquirir un dècim. Ja al carrer, l'estudio per veure si el número coincideix amb alguna data important, però no. El guardo a la cartera, arribo a casa, preparo una amanida, faig la migdiada i em desperto amb febre. Gràcies a ella, a la febre, recordo que l'any passat no em va tocar.