La història, sempre tan seriosa, té un complement divertit que és el món de les llegendes: entremaliades i populars, eren capaces de ser conservades i divulgades i moltes vegades deixant un bon rastre fins i tot arqueològic. Una d'aquestes llegendes era la del pont del Dimoni: deia que una dona volia travessar un riu i va pactar amb el dimoni que ell li construiria el pont en una nit a canvi de l'ànima de la primera persona humana que passés pel pont nou; acabat de construir, aquella dona hi va fer passar un gos, i és aleshores quan el dimoni se sent burlat i en la seva fugida vol destruir el pont, però és massa sòlid i només aconsegueix endur-se'n una pedra. És la pedra que diuen que falta a tots els ponts del Dimoni. A Catalunya hi ha una vintena de ponts del Dimoni, bona memòria d'aquella llegenda que s'ha guanyat simpatia i estimació. Un d'ells era situat al poble de Santa Eugènia de Ter, poble que l'any 1963 va ser annexionat a la ciutat de Girona. El pont era sobre el Güell, datat de l'any 1357, i fins a mig segle XIX era l'única via de comunicació del poble de Santa Eugènia de Ter amb la ciutat de Girona. El pont tenia un arc i una discreció que, a la modernitat, permetia el pas just d'un Seat 600. Els eugeniencs, com tots els pobles que tenen un pont del Dimoni, se l'estimaven molt.

Però el creixement urbanístic i les necessitats viàries varen fer canviar els paisatges de Santa Eugènia i Girona, que ja ho compartien tot. El pont del Dimoni, senzillament, feia nosa. I a l'hora de la seva desaparició es va tenir la bona idea de desmuntar-lo (no destruir-lo) numerant les seves 140 dovelles, tot pensant en una probable reconstrucció en un altre lloc, perquè un pont del segle XIV és tot un valor patrimonial; així es va fer, era l'any 1968, i es varen dipositar les pedres de l'arc del pont a un espai infidel del cementiri de Santa Eugènia, i més tard a l'obscuritat d'un magatzem municipal.

Un dia determinat d'aquests 50 anys sense pont del Dimoni, uns ciutadans eugeniencs varen iniciar el pensament i la voluntat de tornar a tenir el pont, ben col·locat, a l'antic terme de Santa Eugènia de Ter, on havia estat empadronat. Ha sigut una feina llarga, difícil i complexa. Els veïns, la seva associació, l'autor del projecte, ideaven, presentaven i tornaven a presentar il·lusions, dibuixos, contratemps, esperances, tot s'ha anat vivint intensament durant uns quants anys. Finalment, el pont del Dimoni unirà el carrer Massana amb el de Mare de Déu dels Àngels.

Al conjunt de 140 dovelles que conformen l'arc del pont hi falta la número 111, que va tenir un destí ben diferent : ara és una pedra ben visible en un mur de la parròquia de Santa Eugènia. Del pont del Dimoni a la casa del Senyor. (Una curiositat irònica: Joan Amades, estudiós de les llegendes, explicava que antigament quan algú es construïa una casa anava a buscar una pedra a un dels ponts del Dimoni que hi ha a Catalunya perquè, posant-la als fonaments, s'augmentava la fortalesa de la casa).

Parlem d'una obra que és més que un pont. És el testimoni de la fermesa d'unes conviccions cíviques treballades amb constància i eficàcia exemplars. Una associació de veïns i uns tècnics han posat el gota a gota persistent de la seva estima a una peça del patrimoni i el fa més entranyable. Han hagut de bregar amb quatre ajuntaments de Girona que s'han anat succeïnt en el temps, i ho han fet amb tanta intel·ligència com paciència.

La reconstrucció del pont del Dimoni sobre el Güell, que s'està realitzant, porta des d'aquella data medieval, any 1357, una primera pedra que des del seu temps original és una desconeguda i una ignorada. Ara tocarà col·locar una última pedra, ben proclamada, que haurà d'inscriure l'exemple de ciutadania que han realitzat i culminat uns ciutadans eugeniencs fins a aconseguir aquest esplendorós acabament.