Josep Garganté segurament ha estat -i això és dir molt en una era com la nostra- l'expressió més baixa que ha donat la política catalana d'ençà de la restauració democràtica. Regidor que fou de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona, feia el signe de passar-se el dit pel coll a l'alcalde Trias quan el veia a distància: quan hi passava a la vora, l'insultava en veu baixa esmentant-li la mare.
Igualment, va intentar pressionar un metge perquè establís al seu informe que les ferides d'un de la seva banda les havia causades un policia, quan tothom sabia que no era cert; i als plens municipals va protagonitzar els més penosos espectacles per mirar d'avergonyir els seus adversaris, quan en realitat era ell qui quedava com un mico. Foren particularment demencials els seus pamflets contra l'escola concertada. Però per sort, i com d'altra banda era de preveure, fallà al compromís amb els seus votants i al cap de dos anys renuncià al seu escó «fart de la hipocresia dels polítics».
Ara torna a conduir autobusos, que és el seu métier. Concretament el V7, que va de la plaça Kennedy fins les grans escoles concertades de Sarrià. Podeu insultar-nos, amenaçar-nos i fins i tot matar-nos, com heu fet tantes vegades, però la vostra incompetència us retornarà sempre a les cotxeres tal com la nostra alegria i la nostra esperança ens duran sempre a jugar al pati de la nostra escola concertada, amb una Creu a cada aula.
Mentre continueu negant el món, sereu xofers de tot, perruqueres, minyones; i no per la classe social, ni per l'herència, ni per la genètica, ni per cap altra de les vostres fantasies socialistes. El que us condemna és que sou uns tanoques i no enteneu el mecanisme de les coses. «Papi, per què du tants anells i va tan tatuat, aquest conductor?». I va ser llavors quan vaig adonar-me que eres tu. «Passa, Maria, i calla. D'això, ja en parlarem a casa». El regidor de la CUP fent-nos de xofer cap a la nostra escola concertada és la confirmació que al món -salvant les insondables desgràcies- no hi ha pobres perquè hi hagi injustícia, sinó perquè hi ha idiotes.
La concertació és el gran èxit del nostre sistema educatiu i ha fet que els fills dels xofers que no han estat tan rucs com tu hagin pogut tenir una educació solvent i una vida millor. Hauríeu de donar-nos les gràcies, en lloc d'estar tan ressentits, perquè també la concertació -com tot- us l'hem pagada nosaltres. Qui paga, si no nosaltres? És aquest esforç, creu-me, Pep, i aquesta generositat fèrtil de la dreta -i no pas el vostre igualitarisme atroç- el mecanisme de la llibertat i de la creació de riquesa. És aquesta tensió, i aquesta ambició creativa, el que ens ajuda a alçar els ulls per damunt de l'ombra. M'agraden les escoles religioses, sí, encara que només sigui perquè t'haurien ensenyat que no es pot amenaçar de mort ni insultar les mares. I també perquè no series tan bèstia si de tant en tant diguessis, molt a poc a poc, un parenostre.
Si poguéssiu superar el complexe d'inferioritat d'odiar el que no enteneu, i miréssiu amb intel·ligència de beneficiar-vos de la superioritat de l'escola concertada, i ajudéssiu que se'n poguessin beneficiar també una àmplia majoria dels nens catalans, el vostre destí canviaria, com canvia el destí de qualsevol persona que s'esforça i millora, persevera i creix, i entén l'ànima en lloc d'intentar absurdament negar-la.
Hi ha un Garganté inepte i violent que cada matí veu com la vida li passa per sobre i encara s'entesta a defensar el que només ha causat misèria i mort. No és xofer per cap designi diví, per cap dissort, per cap mà oculta que el sotmeti quan vol aixecar el cap. Ho és per la seva estupidesa, per la seva immaduresa, per la seva manca de pietat. Pel seu llistó tan arran de terra que amb prou feines es pot veure.
Per mi, podeu continuar xofers i tatuats. La ràbia us ofega, us impedeix millorar, i jo necessito servei, que algú condueixi, mà d'obra barata, flexible i intercanviable. Però quan l'altre dia et vaig veure conduint el bus, he de confessar-te que després de riure una estona, i d'explicar a la nena com acaben segons quins escarafalls, em vas fer llàstima, em va commoure la tristesa de tanta vida malbaratada, i com que la compassió és el que fonamentalment em diferencia de vosaltres, em vaig posar a escriure aquest article com una pregària, demanant al Senyor si no podria fer que deixéssiu de ser tan rematadament imbècils i us poguéssiu a la fi salvar assemblant-vos, ni que només fos una mica, a nosaltres.
