Sobre les conseqüències derivades de l'1 d'octubre, encara no se n'ha parlat gens. M'explicava el cantautor Joan Isaac fa uns dies que, posteriorment a l'1, va patir un col·lapse creatiu que li va durar mesos. I que parlant-ho amb amics o companys artistes, els va passar exactament el mateix. Un col·lapse intel·lectual que va afectar molta gent provocat per uns esdeveniments d'una gran intensitat que ha impactat moltíssim unes generacions de catalans gens acostumades a sobresalts importants. El fenomen es va notar en les consultes de metges de capçalera. Apatia generalitzada, desgana o incapacitat de concentració.
El Dragon Khan emocional va arribar i va afectar tota la població pensés el que pensés sobre els fets. Uns per l'impacte de l'assalt violent ordenat pel govern del PP contra les urnes i per l'impacte de l'acció coordinada dels poders de l'Estat, i els altres perquè es van pensar, o pensen, que els independentistes podien o poden aconseguir el seu objectiu a curt o mig termini o perquè els trastorna veure llaços grocs. Però, va per llarg?
Durant aquests mesos, parlant amb uns i altres, en cap moment he vist a Catalunya cap reacció de vencedors ni vençuts. Llevat d'escasses excepcions, tothom sembla haver acceptat que la situació va per llarg i es va imposant la idea que no es resoldrà fins que una votació acceptada per tothom faci aflorar quina és la voluntat de la majoria dels catalans. Parlar ara dels catalans volen tal o qual és una falàcia. El referèndum d'octubre no serveix per proclamar una independència ni cap República, però, sota cap concepte, cap enquesta pot servir per afirmar què pensen o què pretenen els catalans.
El drama de tot aquest periple, que va portar apatia, col·lapse, desengany i animadversió d'uns contra altres, és que no s'ha acabat. No m'atreveixo a dir que tot just acaba de començar perquè és una simple frase feta, però sí que penso que Catalunya s'encamina a la consolidació d'un sistema polític basat, amb tots els seus matisos, en la divisió entre unionistes i independentistes, com durant molt temps havia estat els d'esquerres i els seus centres contra els de dretes i els seus centres. Serà així mentre un acord, amb renúncies per tots dos costats, accepti que s'ha de votar. Després ja ens inventarem una nova divisió.
En realitat no hem avançat gaire. Ara únicament ens coneixem millor i sabem de què són capaços els uns i els altres. Seguim! Com diu el pueril i darrer eslògan de moda.
