Un any més la festa de Halloween ha estat tot un èxit de participació en tot el país. Lluny de polèmiques ràncies, absurdes i sobretot estèrils, la festivitat que, en resum, és el resultat de combinar el ritu pagà dels pobles irlandesos d'origen celta, el Samhain, amb el qual se celebrava la fi de l'estiu i la mort i renaixement dels déus, i la celebració religiosa del dia de Tots Sants, és ja, sense cap mena de dubte, una de les festes més populars i reeixides arreu del món. La celebració va acabar de rebre l'impuls definitiu amb l'afegitó de la llegenda de Jack O'Lantern, un desgraciat fill de mala mare convertit en espectre un cop mort, després d'haver pres el pèl al mateix diable. Durant el segle XVIII, l'èxode irlandès cap als Estats Units va iniciar-ne l'expansió internacional que a inicis del XXI, amb l'eclosió de les noves tecnologies de l'era digital, ja era patrimoni mundial.
És divertit veure com els més conservadors reneguen d'aquesta jornada apel·lant a la defensa del folklore propi, a la resistència del fet tradicional envers l'incessable avenç del monstre globalitzador, de l'ens que tot ho devora, que tot ho pretén homogeneïtzar. A veure, no és que me'n cardi, dels seus arguments, i els vulgui portar la contraria perquè sí, que també, però ja començava a ser hora de fer alguna cosa amb el dia de la castanyada perquè -siguem sincers- entre celebrar-lo menjant castanyes i panellets a seques o fer-ho en el marc d'una festa molt més participativa i alegre com la de Halloween, disfressant-se de l'ésser més terrorífic i espantós que hom pugui estimar o imaginar, no hi ha color. Quan era un vailet i anava a escola a celebrar el dia de la castanyada, l'efemèride, si és que realment se'n pot dir així, ja em semblava una autèntica xorrada només defensable pel fet de no fer classe de plàstica i música. En aquella època, parlo de principis dels vuitanta, vaig anar al cinema amb tota la meva família, avis inclosos, a veure el film E.T. l'extraterrestre. Va ser un fenomen mundial amb el qual recordo haver pres consciència per primera vegada sobre aquest Halloween que sortia prou ben reflectit al film. Quina era aquella festa tan grotesca i atractiva on la gent sortia al carrer disfressada de fantasma, vampir, zombi, home llop o bruixa a espantar i a exigir dolços als veïns? Jo també en volia. Però no, jo estava condemnat a celebrar el dia de la castanyada. Un any i un altre, també. Com Bill Murray i el dia de la marmota. Panellets i castanyes. La història de la meva vida.
Halloween és de les poques coses que envejo a les noves fornades. Bé, i la sobreprotecció educativa i l'estupidesa paternal generalitzades. Això també. El folklore, si no s'adapta als temps, si no s'obre, es reinventa i busca com seduir el nou públic, corre el risc d'interessar només a les pedres. O als historiadors, que pel cas és el mateix. I per això mateix: llarga vida a la castanyada de Halloween!
