L'actualitat va molt de pressa. Acabem de passar l'aniversari de la DUI que, tal com va passar fa un any, ha passat amb més pena que glòria. Continua l'escapada cap endavant sense rumb del president Torra dient que no acceptarem el judici dels presos polítics (aquest plural no se sap a qui es refereix perquè la seva soledat és cada cop més gran). I, en aquest temps d'espera dels judicis, van creant organismes fantasmes per cobrir les seves vergonyes, la seva falta d'entesa i de full de ruta. I continua la lluita fratricida entre els independentistes per veure qui aterra a la realitat i qui pot dir que l'altre és traïdor. I als Comuns els surten divisions que obliguen Colau a radicalitzar el seu discurs en favor d'un sobiranisme que no porta enlloc.
Mentrstant, continua la deriva maximalista de Casado, que tampoc sembla tenir rumb que no sigui insultar i menystenir el president Sánchez, sense propostes per a Espanya i sols dient que cal mà dura (un nou 155) per a Catalunya. Igual que Ciutadans, però aquests sembla que volen modular lleugerament el seu discurs, potser no volen fer simplement seguidisme de Casado.
Enmig d'aquest guirigall, el govern Sánchez sembla instal·lat en la mesura, lluny del soroll, mantenint el rumb. Veurem quan pot aguantar. Perquè no tinc cap dubte que amb la mateixa fredor que passa del soroll, si els independentistes traspassen la ratlla dels gestos i tornen als fets contraris a l'ordenament jurídic, Sánchez aplicarà un 155 més dur. Els independentistes tenen un temps limitat per acceptar la realitat, negociar i retornar al camí de la legalitat. I no estic segur que, com va passar el 26 d'octubre de fa un any, als dirigents no els tremolin les cames i així com Puigdemont no es va atrevir a convocar eleccions, ara no s'atreveixen a retornar a la realitat. Els crits de traïdors continuen fent por.
Però mentre tot això es dirimeix passen moltes altres coses. Aquí els poso uns quants exemples:
El president vicari i els seus amics continuen vivint en un món fictici. Ens diuen, per exemple, que Companys va ser assassinat per l'Estat espanyol o s'omplen la boca de «república» com si aquesta existís. I TV3 els secunda. No hi ha programa d'entreteniment o de debat on no es denigri qualsevol veu discrepant amb l'independentisme. Molts dels que vam lluitar perquè existís TV3 ara només veiem reportatges sobre temes internacionals o pel·lícules i jo veig els titulars dels telenotícies per saber què diuen. I que tot el que no sigui a favor de la independència no hi té cabuda ho exemplifica la seva negativa a retransmetre en hores d'audiència el film Federal, un film amb entrevistes a federalistes catalans, espanyols i europeus que defensen el federalisme, cosa que posa nerviosos els independentistes que no volen la difusió d'idees que podrien fer trontollar la seva clientela.
Els parlamentaris europeus del PdeCat han sigut expulsats del grup liberal europeu pels escàndols de corrupció que el seu partit (en aquest cas, l'antecessor CDC) ha patit. A Catalunya sembla que no passi res (encara estem esperant els judicis importants sobre el 3%) però som una comunitat amb un alt grau de corrupció i estaria bé que algú assumís la culpa.
També el PP té el seu ensurt i després de Matas i companyia Rato acaba d'entrar a la presó. El que fou mà dreta d' Aznar ha estat condemnat per corrupció i encara té altres judicis pendents. Aznar faria bé de callar i no voler donar lliçons i el seu deixeble Casado faria bé d'assumir la realitat i demanar perdó i fer propòsit d'esmena.
També passen algunes coses positives, com els moviments que està promovent el conseller d'ensenyament. Per un costat diu que revisarà les subvencions a col·legis que cobren quotes elevades (potser també ho podria fer als que discriminen per sexes) i per l'altre posa sobre la taula un informe sobre el tema de la llengua a l'escola que sembla proposar un retorn al consens original. Dues mesures que, en cas de portar-se a terme, serien un pas endavant important.
I no voldria passar per alt que s'acaba de presentar el cinquè informe social que fa la Fundació Campalans sobre la situació social a Catalunya. Un auditori del col·legi de periodistes ple va escoltar amb atenció la presentació de l'informe. L'Informe porta un subtítol que reflecteix la idea central: Recuperació econòmica, feblesa social. L'informe deixa clar que estem en un període de recuperació econòmica però no de recuperació de salaris i drets socials sobretot per les classes més necessitades. Un llibre de lectura obligada per als que tenen sensibilitat social i volen conèixer millor la realitat a casa nostra. Un llibre que posa blanc sobre negre una realitat que demana un govern que governi, que treballi per resoldre els problemes que pateix una part considerable de la població.
