Albert Rivera ha decidit que Ciutadans deixi de bloquejar la tramitació dels pressupostos espanyols. Els criticarà amb duresa, però ja no farà costat al PP per impedir que ni tan sols es debatin. El PP s'ha enfadat molt, i està acusant Rivera de fer un favor als «còmplices dels colpistes que fan pactes a la presó». Per què s'ofereix a ser blanc d'aquestes crítiques?
Segons el CIS, un 91% dels ciutadans creu que en la política espanyola hi ha molta o força crispació, i en això hi estan d'acord els votants de tots els grups polítics. I a un 78% dels enquestats els preocupa molt o força aquesta crispació. No els agrada, no voldrien que hi fos. En donen la culpa, sobretot, als polítics i als partits, molt per sobre dels mitjans de comunicació. Dels partits, assenyalen a parts iguals el PP i els independentistes (no pas a Catalunya). I quant als dirigents, el més citat com a crispador és Pablo Casado. Aquí pot haver-hi una pista de les raons de Rivera per abandonar l'obstruccionisme parlamentari sense renunciar a la duresa de la crítica. Una cosa és argumentar contra els pressupostos i votar-hi en contra, i una altra impedir que es tramitin i duguin a votació.
Si als votants no els agrada la crispació, i creuen que els principals culpables en són Pablo Casado i el PP, a Ciutadans li convé marcar distàncies, separar-se'n tant com pugui. No li convé projectar la imatge de crossa i escolanet del PP quan falta un mes per a les eleccions d'Andalusia. Encara menys ara que el ventilador d'escampar porqueria de l'excomissari Villarejo n'està enviant uns quants quilos en direcció al carrer Génova de Madrid. Un 18% dels votants del PP opina que Ciutadans està més ben preparat per lluitar contra la corrupció. És hora de marcar distàncies.
Hi ha encara una jugada més de fons en el canvi tàctic de Rivera: oferir-se, ni que sigui remotament, com a opció de recanvi a una possible negativa independentista a aprovar els pressupostos i, en general, a donar estabilitat al govern de Pedro Sánchez, d'acord amb l'ultimàtum de Quim Torra. Aquest joc trobaria grans resistències en Pablo Iglesias, però la política és plena de matisos i de sorpreses. Podem s'ha moderat molt des que exigia vicepresidències a canvi de la investidura. Si un apropament entre PSOE i Cs ha de preocupar algú és als 17 diputats independentistes d'ERC i PDeCAT, que esdevindrien irrellevants i perdrien qualsevol força negociadora.
