Doncs, no. Convocar un referèndum contra l'Estat no és innocu ni banal. Declarar el trencament d'un Estat, derogar la sobirania i els drets de ciutadania als habitants d'un territori, ni és gratuït ni una fotesa. Això ja ho sabíem fa un any. Fa un any ?i més? estàvem convençuts que el procés era una aventura on s'havien llançat uns ?els convergents? per no veure's foragitats del govern per uns catalans indignats pel seu pacte ?2010/2012? amb el PP per retallar drets i fer-nos pagar els plats trencats de la crisi, i els altres ?ERC? entusiasmats amb la oportunitat de deixar de ser els penes de l'esquerra i tenir la possibilitat de presidir l'autonomia catalana. Cobdícia i ambició foren els motors d'una aventura que ara, un any després, els protagonistes no tenen cap embut a reconèixer que no hi havia res preparat, que anaven amb una mà a cada ou, que tot era propaganda. I pur engany, està clar.

Els nacionalistes no demanen perdó. No. Tornen, sense embuts ni vergonya, a reclamar impunitat. Prenen, els indecents Torra i Torrent, com a ostatge la ciutadania d'Espanya. Els que cobren el salari mínim, per exemple. Si no són impunes els seus, que es facin fotre tots els que cobren el salari mínim. I així podríem anar desgranant mesura a mesura de canvi que conté el pressupost del govern d'Espanya que criden a boicotejar.

Quin delicte han comès els que estan a la presó o tan ricament a l'estranger? Ni idea de com està escrit el codi penal. No sé si rebel·lió, sedició o desobediència. Però el que sí sé és que la llei que regula la convivència ha de penalitzar qui es pren el dret que no té i perjudica el dels altres. I ha de ser més severa quan el greuge el comet qui té la responsabilitat de vetllar pels drets i el benestar de tots. De tots, no d'uns quants.

Dit això, no volem ningú a cap presó, ni ningú tan covard que no doni la cara i assumeixi la responsabilitat dels seus actes. Ja seria hora que Carles Puigdemont comparegués davant el Tribunal Suprem. La seva fugida i el seu amagatall sols ha perjudicat els empresonats. És una vilesa que ell s'estigui a Brussel·les quan jutgen els seus companys de govern.