L´octubre va ser un calvari per a Angela Merkel, el seu partit CDU i el seu associat CSU, que van perdre deu punts de la seva quota electoral en les eleccions dels importants estats de Baviera i Hesse.
Es va confirmar així el declivi de la democràcia cristiana (i dels socialistes), que ja van sofrir una sagnia en les eleccions federals del 2017. I damunt, la AfD (extrema dreta), que ja va ser el tercer partit en les eleccions federals, ha entrat als dos parlaments regionals.
El declivi de la CDU es deu en part al fet que la decisió de Merkel d´acollir un milió d´immigrants en el 2015-2016 va provocar un divorci de part dels votants conservadors amb la fins llavors lideresa indiscutible del centre-dreta. A més, en la CDU-*CSU també hi havia crítiques al que qualificaven d´excés d´europeisme pel seu suport a Draghi en la compra pel BCE de deute publica dels països del sud. Estava Merkel temptada pel centre-esquerra?
Els resultats de Baviera i Hesse l´han aconsellat renunciar a la presidència de la CDU al proper congrés de desembre, però al mateix temps a decidir seguir al capdavant del Govern fins al terme de la legislatura en el 2021. D´entrada, és limitar almenys una part del seu poder.
La decisió té tres grans conseqüències. La primera és que Merkel pot deixar de ser cancellera aviat si el SPD -molt castigat també a Baviera i Hesse- decideix trencar la gran coalició. Llavors hi hauria eleccions immediates i Merkel no seria ja candidata.
La segona és que si el nou president de la CDU no té sintonia amb la cancellera -dos dels tres candidats declarats són més conservadors i menys europeistes- la convivència pot ser difícil.
La tercera és que -almenys a Europa- Merkel és ja un ànec coix i que l´indiscutible lideratge (no només pel seu pes econòmic) d´Alemanya en la UE va ser, d´una banda, menys indiscutible i, per l´altra, menys compromès.
Per a la UE la pèrdua de força de Merkel és una pèssima notícia perquè la centrista i pragmàtica cancellera havia anat assumint un paper similar a la de la inexistent presidència europea. Ni ja ara Merkel, ni el proper canceller alemany si Merkel acaba deixant el càrrec, ni cap altre cap de govern o responsable de Brussel·les podrà substituir-la. Almenys a curt termini.
I l'elecció del nou president del Consell Europeu i de la Comissió després de les eleccions europees de maig pot ser més complicada. Amb Trump i Bannon fent de les seves?
