A primers de març, ERC va proclamar oficialment Alfred Bosch alcaldable per Barcelona a les pròximes eleccions municipals després que el seu partit hagués obert un procés de primàries, en el qual l'actual cap del grup municipal dels republicans a l'ajuntament barceloní era l'únic candidat. Va obtenir el 87,1% dels vots. Dos mesos més tard, el PDeCAT va elegir candidata per al mateix ajuntament de Barcelona a l'exconsellera Neus Munté. En aquest cas, les primàries van ser reals. Vull dir que els militants van haver d'elegir entre dos candidats. Neus Munté va obtenir el 67% dels vots enfront del 28% aconseguit per Carles Agustí.
Doncs bé, ni Alfred Bosch, ni Neus Munté encapçalaran les candidatures dels seus partits a les pròximes eleccions municipals. Els dos grans líders de l'independentisme català, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, han preferit la designació digital ignorant el resultat de les presumptes primàries. Democràcia orgànica, en dèiem abans. O cabdillisme, com prefereixin. Oriol Junqueras va decidir des de la presó de Lledoners que el candidat havia de ser Ernest Maragall, una jove promesa de la política catalana. En el cas de PDeCAT, o quin sigui el nom amb el qual concorri a les pròximes eleccions, encara no està clar qui serà el candidat. Puigdemont dubta entre Ferran Mascarell (una altra jove promesa de la política catalana que comparteix amb Maragall el seu passat en el PSC; o sigui que l'important no és la ideologia sinó tenir càrrec públic) i Joaquim Forn, que té l'inconvenient d'estar empresonat i a l'espera de judici. Entre aquestes primàries a dit i la creació d'organismes paral·lels a les institucions democràtiques (llegeixi's, Consell per la República o Fòrum Cívic i Social) ens està quedant una República molt reeixida. Més aprop de les bananeres que de Dinamarca.
