06 de novembre de 2018
06.11.2018
Diari de Girona

Eessències verinoses

06.11.2018 | 00:41
Eessències verinoses

Com deia el psicoanalista d' Emmanuel Carrère quan l'escriptor es trobava en un abisme d'infertilitat literària, desànim i malvolença, «el suïcidi té mala premsa però, de vegades, és una sortida». Individual. El suïcidi col·lectiu, en canvi, tot i que allibera alguns solars, és sempre una estupidesa política i moral: pateixen més els innocents que els culpables. Un altre dia parlaré d'Europa, ara centrem-nos en Espanya, on, per imperatiu de la dreta catalana i espanyola, estem vivint diverses temporades de plet legitimista i patriota, amb tots els riscos inherents a les essències. Em cago en el Cid Campeador, la mòmia de Viriat, el punyalet de Pere i el prepuci de Guifré el Pilós. I en el fossar de les Moreres i el Valle de los Caídos.

Si haguéssim d'expressar la situació en termes futbolístics, diríem que el partit va empatat a tres gols. I empantanegat. Tres eren tres (i cap era bona): d'una part i altra. Vox, el PP i Ciutadans; Esquerra, PDeCAT i el kumbaià de la CUP. ERC era independentista de molt abans, però va ser el PDeCAT d' Artur Mas, és a dir els neocon catalans, els que es van llançar a la piscina buida de la desconnexió i la República somiatruites. Pel que fa a la dreta espanyola, què puc afegir de tanta dama ofesa? Cap mou fitxa per por que el competidor el sobrepassi com a gestor de greuges. A Carolina Punset la van expulsar els naranjitos per parlar amb Carles Puigdemont.

Hem aconseguit un país amb altes cotes de llibertat i benestar tot i la crisi. Tenim en matèria sexual, familiar i de costums una postura tan liberal que si jo fos capellà, canviaria d'ofici. Tenim el millor paisatge i biodiversitat d'Europa. Com que vam patir la més llarga dictadura del segle XX coneixem el plaer incomparable de l'autonomia individual i sabem que cal respectar la Constitució però, molt més, anar definint un terreny de convergència en el qual els enemics de l'acord –que només pot ser producte de cessions mútues– quedin aïllats com a subjectes tòxics. Sí, cal seguir parlant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook