Un munt d'enquestes s'estan publicant aquests dies i totes coincideixen en l'encert de Pedro Sánchez en la seva estratègia de la moció de censura. El PSOE guanyaria folgadament unes hipotètiques eleccions generals en aquests moments, quan a començaments d'any els socialistes eren la quarta força política en intenció de vot. La dimissió de dos ministres no ha perjudicat les expectatives electorals de l'actual president del Govern, atès que el seu principal rival continua en una guerra de guerrilles interna que lesiona els interessos de Pablo Casado. Els darrers episodis de l'exministra de Defensa Cospedal i el seu marit són tan patètics com fastigosos. Les reunions amb el comissari Villarejo a la seu de Gènova no permeten que el PP aixequi el vol. Les gravacions deixen de manifest que la secretària general popular va contractar els serveis d'un dels responsables de les clavegueres de l'Estat per espiar un company de partit, Javier Arenas, i un germà del líder socialista Rubalcaba.
Ja ho deixa ben clar el comissari quan es queixa que fa més negoci amb el PSOE que amb el PP. A un costat hi té el cor i, a l'altre, la cartera, segons ell mateix diu. És lamentable que els dos principals partits espanyols puguin tractar amb autèntics mafiosos amb l'únic objectiu de ferir de mort el contrincant polític o un afiliat amb càrrecs orgànics. Aquestes pràctiques han fet molt mal a la política. I ni uns ni altres han estat capaços de posar punt i final a una manera de comportar-se que avui la societat ja no admet. Al joc hi han contribuït alguns mitjans de comunicació que sota el títol d'exclusives han escampat merda a tort i a dret.
I malgrat aquest panorama tan decebedor, ni Podem ni Ciutadans aconsegueixen el sorpasso. Albert Rivera s'ha vist obligat a desencallar la tramitació dels pressupostos perquè cada dia els electors el veuen més com una segona marca del PP. L'acte del diumenge a Alsasua de la seva plataforma España Ciudadana només serveix per encendre els ànims i portar tibantor a la política espanyola. Si de debò el líder taronja vol donar suport a la Guàrdia Civil, no és necessari portar la provocació als carrers d'aquest poble navarrès. El seu mateix alcalde s'ha vist obligat a demanar que no se'ls utilitzi com a moneda de canvi per interessos partidistes.
D'altra banda, Pablo Casado continua el seu recorregut per Andalusia amb plom a les ales. Necessita urgentment la dimissió de Cospedal -ahir ja va anunciar que deixava la direcció del PP-, però ja se sap que el nou líder deu la cadira a l'exsecretària general, que només tenia l'objectiu de tombar l'opció de Sáenz de Santamaría.
Rivera i Casado coincideixen, però, en les qüestions territorials. Ambdós aposten per l'aplicació de l'article 155 a Catalunya i a buscar solucions dràstiques que en cap cas passen pel diàleg. En aquest sentit tots els dards van dirigits a Pedro Sánchez i a la denúncia sistemàtica de la possibilitat d'un indult per part del govern als polítics catalans empresonats. Aquesta manera tan agressiva de fer oposició situa el líder socialista en el centre polític i més quan Pablo Iglesias, per ser protagonista, fa la feina bruta del govern. L'error de no voler investir Sánchez en les eleccions en què Rivera fins i tot li donava suport l'està pagant molt car. I prova d'això és que electoralment continua la seva formació totalment estancada.
Pedro Sánchez té la clau de la legislatura, quan ell vulgui, s'acabarà. Hi hagi pressupostos o no. Sap que té la paella pel mànec i convocarà quan vegi que pot guanyar amb claredat. Segur que no farà massa cas de les enquestes del seu amic Tezanos, que en el darrer CIS se li va veure massa la seva militància socialista a l'hora de fer la cuina de la interpretació dels hipotètics resultats.
