La tecnologia ha introduït elements inquietants per a la llibertat. Des de la perspectiva econòmica, ho fa en nom de la competitivitat i l'eficiència productiva. Des de la perspectiva política, en canvi, ho fa en nom de la moral, com una variant accelerada del puritanisme: en aquest cas, a través d'una excessiva transparència. Els Big Data acumulen informació sobre nosaltres gràcies a internet, els telèfons mòbils, les targetes de crèdit, les càmeres que ens graven en els carrers o els supermercats. Hi ha assegurances que ofereixen ja aplicacions per avaluar el nostre estil de conducció i ajustar els seus preus a la nostra habilitat al volant. Es pot pensar que aquesta pràctica s'estendrà a altres molts hàbits de vida: què menges, què beus, quant esport realitzes setmanalment?, què ens indica l'SmartWatch sobre la teva freqüència cardíaca, la teva pressió arterial o les teves hores de son? Pensem en el valor que té per a una assegurança de salut conèixer el teu perfil genètic. Altres aplicacions informàtiques busquen seguiment de la vostra concentració davant la pantalla de l'ordinador -a través del moviment dels ulls- per així poder valorar la teva productivitat laboral.

Els estats no són aliens a aquesta informació. El poder anhela el control, no només de la societat, sinó també del ciutadà particular. Un exemple especialment inquietant és el que es desenvolupa a la Xina sota el nom de «sistema de crèdit social», que espera funcionar completament el 2020. A partir de la interconnexió de diferents bases de dades, a cada persona se li assigna una puntuació que assenyala quin és el crèdit que mereix per a la societat. Quines pàgines visita a internet? Quantes multes de trànsit acumula? Quines begudes consumeix? Paga els seus crèdits puntualment? Les càmeres, mitjançant la tecnologia de reconeixement facial, permeten saber si creua els passos de zebra amb el semàfor en vermell o si fuma en un lloc tancat com un restaurant o un tren. L'objectiu del govern xinès és, en paraules seves, impulsar una «cultura de la sinceritat»; però el resultat és el control del ciutadà i la supressió de llibertats. L'assignació d'un baix crèdit personal impedeix viatjar en avió o en tren d'alta velocitat, o exclou que els fills puguin accedir a col·legis d'elit. Alhora, descarta, com una taca negra, la possibilitat d'aconseguir determinats treballs o préstecs, o de contractar determinades assegurances. Per contra, una alta puntuació social eleva l'ocupabilitat a tots els nivells i permet endeutar-se a millors tipus.

La Xina pot ser pionera d'un programa que es vagi universalitzant, ja sigui per via pública -control estatal- o privada. Segurament, com una barreja de totes dues. La transparència extrema ens converteix en un garbuix d'errors, de culpes, de decisions mal preses -també d'encerts, és clar-, que es tradueixen en una xifra. Si no necessitem entendre ningú ni explicar l'home, el criteri numèric indicarà quina és la nostra fiabilitat. Fins i tot a l'hora de votar. En ser valorats com màquines, els trets propis de la persona decauen i es perden. D'aquesta manera, els Estats muten en el sentit de les velles distopies pronosticades per Orwell o Huxley. I hem de preguntar-nos si una democràcia pot ser compatible amb la nuesa absoluta dels seus ciutadans: la perillosa utopia de la perfecció que s'enfronta al necessari respecte cap a la imperfecció humana.