No hi ha atrocitat que les classes mitjanes no puguin cometre i mai cal menystenir el poder de la propaganda. Més que explicar la victòria del feixista Jair Bolsonaro al Brasil -ja ho faran els que tinguin un coneixement directe del país- m'interessa respondre'm a qüestions que no solen venir a les cròniques. Com és possible aquest odi reconcentrat, del qual Bolsonaro només és un mirall augmentatiu, contra un dirigent, Lula da Silva, i un partit que va encoratjar el creixement econòmic i la reducció de la pobresa i al qual van votar, amb entusiasme, tantes vegades? Doncs crec que pel mateix que es demana el cap de l'entrenador després d'unes quantes derrotes: com el foc de l'infern la ira de la dona despitada, però no vegis el despit del seguidor. Si no hi ha gols, han de rodar els caps.

Després hi ha el tema de la corrupció que no pretenc minimitzar, però molt més corrupte que Lula i Dilma Rousseff era Michel Témer, el seu successor, que no va patir ni la meitat de mals de cap que els travallistes i, per descomptat, no va acabar a la presó. Curiós, no? Es veu que la gravetat de la corrupció depèn de qui la cometi. Si és de casta principesca o pertany al diner antic, es disculpen els excessos més fàcilment que si el lladre és un dels nostres, un que venia del carrer, què s'haurà cregut? Déjà vu. A Felipe González li va passar una cosa semblant.

Podrien haver votat una dreta serena, almenys tant com ho és Lula en el bloc de l'esquerra, però això és menysprear el poder del ressentiment aliat amb el verí de les xarxes socials, les vomitives sectes evangèliques, el canvi de jaqueta davant d'una perspectiva beneficiosa i la visió selectiva de molts magistrats. Es van quedar amb la mala bèstia. Com als Estats Units, un altre país gran que fa les coses en gran. Allà, als Estats Units, els votants de Donald Trump ja envien bombes per comentar un editorial que no els ha agradat i tirotegen els jueus amb l'acusació que són «globalistes». Hitler i Stalin deien, als jueus, «cosmopolites». Fa olor de merda marró.