08 de novembre de 2018
08.11.2018
Diari de Girona

Una ronda molt oberta

08.11.2018 | 00:29
Una ronda molt oberta

La devastació paisatgística no para d'assaltar l'actualitat de la Costa Brava, amb greus atemptats urbanístics. Ja s'han fet públics els punts concrets de les infraccions múltiples. Ben inexplicablement han aparegut aquestes males pràctiques coincidint en el temps amb un moviment iniciat que tramita l'obtenció de la declaració de «Paisatge Cultural» a favor dels Camins de Ronda de la Costa Brava; per cert, aquell inici del tràmit necessari ja ha complert dos anys i fins aquí ningú ha informat res més. Serà cert aquell anunci bíblic, que els fills de les tenebres són més astuts que els fills de la llum.

Però més enllà de totes les misèries que es generen en aquest territori, cal anar subratllant els possibles valors culturals que són capaços de desvetllar sensibilitats. El Paisatge Cultural que es demana s'ha d'omplir. Els 22 municipis gironins que tenen un tram dels 130 quilòmetres dels camins de ronda tenen un treball molt participatiu per realizar, agrupant-se, si cal, en el disseny i execució d'uns incentius de recerca i divulgació de tot el patrimoni que omple aquest territori i li dona el seu caràcter propi. Ja no es tracta d'oferir uns camins per ser caminats només, sinó per ser farcits, culturalment. Les possibilitats per anar presentant són moltes. Un exemple, ben transversal: ruta de santuaris i ermites, una cinquantena de construccions d'èpoques de perills que venien del mar indòmit tant com de les terres veïnes; molt notables són: el Vilar, a Blanes, lloc immortalitzat per Ruyra amb la narració El rem de trenta-quatre; Santa Cristina, a Lloret de Mar, des del segle XIV amb història lligada al domini català sobre Sicília; Sant Elm, a Sant Feliu de Guíxols, des d'on Ferran Agulló va donar el nom a la Costa Brava; Sant Sebastià, al terme de Palafrugell, far i antiga hospederia de pelegrins al segle XVIII; ermita de Santa Caterina, al Montgrí, inspiradora de la novel·la Solitud de Victor Català; ermita de la Marededéu del Port, a Llançà, feta edificar al segle XVII per un supervivent d'un naufragi. I és precisament a Llançà on descobrim l'escultura més contundent que recorda la tragèdia en el món de la pesca. I aquí enllacem una possible ruta de les ermites amb una possible ruta de les escultures, sense moure'ns dels camins de ronda. El passeig marítim de Llançà mostra l'escultura Carcoma, de Bonaventura Ansón, que recorda el fet de la pèrdua d'una barca. I ara fem un altre enllaç, cap al món de la literatura, perquè tot admirant la Carcoma ve a la memòria aquell poema de Joan Teixidor: «Vaig naufragar fa temps en una cala, perdut l'ormeig i esquinçat el llagut sense altre guany que una tempesta fosca. Ens quedarem fora de port, embarrancats inútilment. Passem la tarda fent de barquers en aquest port de ressemblances». Posats a imaginar, també seria bo que al costat de l'escultura de Bonaventura Ansón es pogués llegir en placa de bronze el poema transcrit que hi fa referència directa. Els camins de ronda, resumint, ens han d'obrir la imaginació. Entre les realitats que en aquest sentit ja s'organitzen hi ha una sèrie de rutes literàries, dels Amics de la Unesco de Girona, que van per escollits camins de ronda i donen lectures de textos referits als llocs concrets que es transiten i als escriptors que hi són relacionats, tot ben salat amb els esquitxos de mar que arriben a la barana de fusta del camí.

És molt ample l'horitzó dels recursos educatius que se'ns ofereix. Cal voluntat política i popular, inversió, imaginació, entusiasme, per anar posant senyals d'atenció sobre temes tan diversos com la història detallada, la pirateria i les torres de guaita, la literatura, les tradicions, l'economia gironina, el vi, l'oli, el suro, la pesca, les drassanes, i moltes més coses que els especialistes sabran trobar. Aquest paisatge que ara es desitja fer arribar a ostentar una bona lletra majúscula l'hem de tenir ben moblat, amb vida eminentment gironina que conforma la cultura de proximitat, d'un ben afectuós quilòmetre zero.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit