09 de novembre de 2018
09.11.2018

Dubtes a tort i a dret

09.11.2018 | 00:54

Deia fa uns dies que cal donar-nos temps per pensar. Crec que tothom està en estat de xoc i cal serenitat i reflexió. Què podríem discutir? Posaré alguns exemples de coses que ens poden treure potser de l'atzucac. I dic potser perquè ni jo ho tinc clar.

Des del punt de vista dels que volen que Catalunya continuï a Espanya, crec que haurien de plantejar alguna cosa més del que ofereixen fins ara, que és tornar a fer l'Estatut de 2006. Això ja hem vist on condueix. S'haurien de plantejar quina proposta fan. Jo els en suggereixo una, si ens proposessin una república espanyola, seria un bon punt de partida. L'únic moment que hem fet una mena de pacte sinalagmàtic de veritat va ser l'any 1931. Podrien començar per proposar una comissió d'experts a l'estil de Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer. Qui podria formar-la el 2018? La proposta hauria de ser la d'una constitució per un estat català federat, en la vella doctrina republicana federal de Pi i Margall. I el referent la Constitució d'un estat català feta pels republicans el 1883.

Des del punt de vista del republicans independentistes, caldria que reflexionessin sobre com arribar a la independència. Quan es plantejava que era més fàcil arribar a la independència que al federalisme, l'experiència ha demostrat que és tan difícil una cosa com l'altra, però que en ambdós casos es necessita una aliança amb els republicans espanyols. I com fomentem que hi hagi més republicans espanyols? Calen propostes, a Espanya estan passant moltes coses i no podem assistir-hi com autistes.

Crec que quan es diu: «ampliar la base» ens equivoquem. El que caldria preguntar-se és: què han de canviar els indepes per arribar a més gent? Una resposta és acabar amb el fracàs escolar i les llistes d'espera dels CAPs i hospitals. El que sabem és que a més nivell cultural més republicans i a més nivell cultural més independentistes. Això és empíric. Cada vegada que defensa la independència Sala Martín ens allunyem de la república catalana independent.

La tercera cosa que s'han de plantejar els independentistes és: quina prioritat tenim? Treure els líders de la presó i l'exili, o els sacrifiquem per no se sap ben bé què? Crec que cal renunciar a tot per tal que els líders surtin de la presó, mentre no ho facin és impossible una anàlisi seriosa i serena del que ha passat: dels errors i dels encerts. Com podem criticar res d'un que està a la presó? Jo mateix, ara no ho faig. Em semblaria immoral.

I un quart dubte. Hi ha una col·lisió d'interessos entre el lideratge nacional i el lideratge dels que estan a l'exili o a la presó? Per què ho dic? Per a aquests darrers les prioritats mai seran les seves, pel país la prioritat ha de ser treure'ls de la presó i l'exili. Aquest debat ha de ser un debat nacional, no serà el resultat d'un il·luminat que ens inspiri. Hem demostrat força caràcter als darrers temps, ara cal demostrar molta més intel·ligència del que demostrem tots.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook