Es busquen explicacions per trobar la causa de la gran onada reaccionària (més aviat un tsunami) que nega el que abans coneixíem com a món occidental ( Trump als Estats Units, Bolsonaro al Brasil, Orban a Hongria, Kaczynski a Polònia, Salvini a Itàlia, etc ...). I a hores d'ara ja haurem sentit, o llegit, moltes anàlisis sobre el populisme d'esquerres i de dretes, que venen a ser dues versions de la mateixa cosa, però en la tertúlia del cafè me n'aporten una altra no menys extravagant. Pel que sembla, la gran onada reaccionària és el resultat pervers del canvi climàtic que afecta les consciències i les pertorba fins al punt que acaben escollint el que menys els convé. De fet -apunta el contertulià que la defensa- als humans ens està passant el que a les balenes i els dofins, que van perdre el sentit de l'orientació per interferències acústiques i van acabar encallats a terra.

La comparació em sembla enginyosa, encara que no és la primera vegada que aquest fenomen de desorientació política afecta massivament la gent. De fet (sense remuntar-nos més enrere en la història) cal recordar que el nazisme va arribar al poder després d'unes eleccions formalment democràtiques. Després va imposar per la violència una dictadura i va portar a Alemanya i a la resta d'Europa i del món a un dels conflictes bèl·lics més bàrbars que s'hagin conegut. Arribada la derrota militar del règim creat per Hitler, es va creure, potser il·lusament, que el feixisme no tornaria a treure el seu horrible rostre però, pel que sembla, els que pensaven així estaven equivocats.

Ho acaba de dir el cineasta nord-americà Michael Moore citant el llibre Friendly fascism, de Bertram Gross, que podria ser traduït al català com Feixisme amable. Segons ens prevé l'autor, el feixisme del segle XXI no arribaria amb camps de concentració ni exhibició d'esvàstiques sinó amb una cara somrient en un programa de televisió. I, pel que sembla, assenyala Moore, en aquestes estem, amb la inconscient col·laboració de les institucions democràtiques que han abandonat, o retallat, les prestacions socials i culturals, així com la funció formativa dels mitjans de comunicació de masses en benefici del pur espectacle.

«Trump no va caure del cel -es lamenta Moore- nosaltres el vam crear, som el doctor Frankestein d'aquest monstre». La conclusió és amarga: «Si tornes a la gent estúpida, votaran per un estúpid». La crítica a Obama hi va implícita, però també seria vàlida per a Lula i Dilma Rousseff al Brasil, que, malgrat l'èxit de les seves reformes econòmiques i l'assoliment d'haver incorporat trenta milions de persones al consum, van ser massa complaents amb els interessos de l'oligarquia, i van acabar víctimes d'un cop d'estat promogut des de la judicatura.

Ara està al capdavant d'un dels països més poblats un home que entre els seus projectes polítics té obrir la selva de l'Amazones (considerada un dels pulmons del món) a l'explotació comercial. Un home que promet arreglar a trets el greu problema de la violència ciutadana. «El policia que no mata no és policia», ha dit com a resum del que s'entén per ordre públic.