El darrer número de la revista Capçalera del Col·legi de periodistes publica un interessant reportatge titulat «Encerclats» que lamenta les traves de les administracions, governs o clubs de futbol als informadors. Amb base a testimonis que viuen el dia a dia de la informació parlamentària, judicial i esportiva la publicació posa al descobert que en els últims temps el poder (sigui quin sigui i d'on sigui) fa mans i mànigues per allunyar els periodistes de la notícia. És cert. L'autor Alberto Gómez i els entrevistats tenen raó. Però aquesta és una operació estudiada que va començar ja fa molts anys; no ve d'ara, ni dels últims esdeveniments, ni amb el procés, ni amb l'augment considerable de casos de corrupció. Neix en el moment en què l'administració va decidir que per «facilitar» la feina als mitjans calia posar caps de premsa i de comunicació a tots els despatxos oficials. Els càrrecs destinats a aquesta tasca es van anar estenent i nosaltres vam caure en la trampa. Ens vam creure que ens ajudaven, quan en realitat el que es feia era anar teixint una xarxa cada cop més densa entre el professional de la comunicació i les fonts d'informació. Els caps de premsa van fer molt bé la seva feina i els periodistes ens vam equivocar perquè vam deixar que ens «ajudessin». I ens tornarem a equivocar si ens limitem a lamentar-nos.
