No hi va haver sorpreses i es van complir els pronòstics de les enquestes: després de vuit anys, el partit Demòcrata nord-americà va recuperar el control de la Cambra de Representants i aconsegueix, així, una palanca per intentar frenar l'imprevisible ocupant de la Casa Blanca, el Republicà Donald Trump.

Un Trump que, no obstant, tenia motius per estar relativament satisfet, davant d'aquest examen de meitat de mandat: la seva formació segueix dirigint el Senat, amb més escons encara que en la legislatura anterior, el que li permet tenir un instrument clau per ratificar nomenaments (a més d'assegurar-se que un impeachment o procés de destitució no prosperarà per molt que ho intentin els Demòcrates, ja que es necessiten dos terços del Senat perquè tiri endavant).

Aquesta satisfacció dels dos bàndols en què sembla dividida la societat nord-americana deixa l'escenari obert de cara a les eleccions presidencials de 2020. D'una banda, el president sembla haver consolidat la base de suports que li va donar la victòria fa dos anys (formada per votants blancs i als Estats poc poblats, majoritàriament); però, de l'altra, els Demòcrates han aconseguit una clara victòria popular, amb un elevat nivell de mobilització entre els seus (especialment, de dones i joves, amb proporcions del 60% o més, una cosa que hauria de preocupar els Republicans).

I amb un últim factor, que encara no se sap quin paper tindrà, al novembre de 2020. Els analistes apunten a una desacceleració (potser recessió?) De l'economia nord-americana i, per Trump, no serà el mateix que el votant s'adoni que la seva butxaca està pitjor al febrer de l'esmentat any que en el Nadal. Aquí pot jugar-se el destí de les properes presidencials.