Molts dels problemes importants per al món d'avui són globals. Posem 3 exemples: el canvi climàtic, la revolució tecnològica o la immigració. El canvi climàtic, per exemple, afecta tot el món. El que fem en una regió afecta tothom, no es pot abordar sense un acord de tots el països. Molts dels problemes que les noves tecnologies ens porten (els que provenen de la intel·ligència artificial i la robòtica i les regulacions de les xarxes), no són abordables per països, necessiten regulacions globals. Les immigracions ja no són locals i culturalment homogènies (com era la immigració andalusa a Catalunya o la dels espanyols que anaven a treballar a Alemanya). Avui per a les persones amb problemes als llocs d'origen (guerres, dictadures o problemes econòmics), cada cop més, el destí possible ja no és una regió concreta sinó el món sencer i això comporta un canvi de paradigma enorme tant econòmic (no es pot abordar el problema sense abordar el problema d'un desenvolupament més equilibrat del món en general) com cultural ja que planteja xocs culturals per als que no estem preparats.

Cada cop més el món haurà d'afrontar problemes globals amb grans acords, sigui pel canvi climàtic, per un desenvolupament més equilibrat, per regular el comerç i les transaccions financeres o per regular els drets i deures de les empreses globals, especialment les tecnològiques que amenacen els drets personals i col·lectius, etc. El món de la política s'haurà d'estructurar per nivells i a cada nivell s'hauran de crear les estructures polítiques que puguin fer front als problemes que s'hagin de resoldre. Estructures mundials, fòrums i organismes polítics de debat, discussió i acords pels problemes globals, estructures intermèdies tipus UE, per països, comarcals o locals pels problemes dels nivells corresponents.

Una característica bàsica dels populismes sigui Trump, els del Brexit, els que volen crear noves fronteres, el nou líder del Brasil, etc., és la de menysprear els problemes globals, per exemple, dir que el canvi climàtic no existeix, o que no s'han d'establir acords globals o trencar els acords existents com, per exemple, els acords sobre armaments, sobre lliure comerç, etc. Defensen tancar les fronteres i no veuen que creen un món desregulat que deixa desvalgudes les persones i els estats davant de la globalització. Però tenen un públic creixent que segueixen els seus discursos demagògics. Potser és perquè el moment que vivim comporta un alt nivell d'incertesa sobre el futur (davant el lloc de treball o la immigració, per posar dos exemples) i també perquè és difícil d'entendre la relació entre causa i efecte en els problemes globals. Tothom entén un acord salarial i els seus efectes, però el que implica tenir més o menys cotxes o indústries més o menys contaminants, és a dir, com el canvi climàtic influeix en la nostra vida i en la futura, o com influeix una determinada normativa sobre internet en la defensa dels drets individuals i col·lectius, és molt més complicat. Però dir que els problemes se solucionaran tancant les fronteres es tan enganyós com dir que, quan tens un problema d'adult, la seguretat tornarà retornant a la falda de la mare.

Fa poc vaig llegir un article (no recordo l'autor) que deia que el gran problema de l'estat autonòmic espanyol era que les comunitats autònomes no intentaven cooperar, sinó que les seves relacions es basaven en el greuge. Això es podria generalitzar a la UE i més en general al món en l'etapa de la globalització. Els populismes també tenen aquesta tendència a anar contra la col·laboració lleial i a fer servir el greuge contra el veí. Per això crec en l'actualitat i la necessitat de la cultura federal, perquè no sols tracta de seleccionar els problemes que corresponen als diferents nivells sinó que demana lleialtat entre les estructures polítiques d'aquests diferents nivells. Sense col·laboració lleial no hi ha federació possible i difícilment els problemes tenen solució de veritat.

I d'aquí que no sigui independentista perquè crec que és anar en contra del que el món actual necessita, perquè crec que és enganyar la gent dir-li que creant una nova frontera, anirem millor. Ens diuen que anirem millor si som un nou estat dintre de la UE i jo em pregunto, si no som capaços de crear lligams de cooperació lleial amb les comunitats autònomes d'Espanya, serem capaços de crear lligams de col·laboració lleial amb els estats que conformen la UE? No ho crec i a més tinc clar que crear nous estats dificulta el projecte europeu (el que ha garantit que visquem en pau el període més llarg de la història europea) que ara els populismes ultra-dretans volen enderrocar. En àmbit personal penso dedicar els meus esforços a lluitar contra els arguments dels populismes que enganyen la gent, a intentar fer un món més col·laboratiu i més just, a defensar la UE dels seus detractors i dels que la volen destruir, a intentar federalitzar-la i, com a part d'aquest projecte que crec és el que necessita la societat actual, intentar federalitzar Espanya tant en àmbit polític com econòmic. I si aconseguim de veritat federalitzar Espanya i Europa, no ho dubtin, Catalunya tindrà un paper rellevant. I tot això es pot anar aconseguint a poc a poc treballant en positiu sense lluites i quimeres utòpiques contra molins de vent i sense màrtirs.