11 de novembre de 2018
11.11.2018

Cartes

11.11.2018 | 06:00

Aparcar el cotxe als prats per Fires
Joan Trias Reig GIRONA
Aquests dies de Fires ha aparegut un aparcament nou improvisat i tolerat damunt d´una bonica i ufanosa herba verda davant de les ribes del Ter. Els cotxes baixen pel carrer Fontajau i a l´alçada d´Antoni Varés i Martinell es troben un rebaix a la vorera que els convida a entrar al prat i així grans i petits circulen i aparquen i destrossen l´herba i els arbres i tota la zona verda d´aquest lloc, que és la joia que tenim els que sortim a la balconada cada dia i que aquests darrers dies per la pluja i també pel manteniment que s´hi fa presentava un aspecte envejable.
Entenc que el missatge no ha de ser: ara deixem aparcar menys cotxes a la Devesa i permetem que aparquin a les zones verdes de l´altre costat de riu? Entenc que no ha de ser així?
Una vegada, no fa gaire temps, els cotxes feien el mateix a la zona de Palau, coincidint amb els partits del Girona a Primera Divisió, i ràpidament es van prendre mesures. Doncs ho haurem de fer. Posem alguna pilona de fusta, eliminem el rebaix de la vorera o senzillament fem córrer la veu que això no és una situació ni incentivada ni tolerada, però no permetem que el balcó de verdor que tenim en aquest indret ens quedi ja a la memòria del ciutadà com un aparcament gratuït més.


Anglès, fer «pipí» a l´aire lliure
Pere Espinet Coll ANGLÈS
Aquesta passada diada de Tots Sants, al matí, una senyora d´Anglès, vídua i d´edat avançada, com cada any va anar a dipositar un ram de flors i netejar el nínxol de la seva família. La sorpresa va ser majúscula, quan va obrir l´aixeta de la font i aquesta no rajava. Va anar als lavabos i aquests estaven tancats (hi havia un rètol on posava «fora de servei»). No va poder netejar ni el nínxol ni regar les flors. Nerviosa i amb símptomes d´incontinència, se´m dirigeix a mi i em comenta el que li passa i que té la necessitat imperiosa de «fer pipí». El cementiri és a un quilòmetre del centre del poble. Li vàrem proposar que vingués al pàrquing. Amb els cotxes vàrem fer un tapat lliure de mirades, la pobra senyora va poder fer les seves necessitats i ens ho va agrair de bon cor.
Crec que tot plegat és una falta de consideració i una manca de delicadesa envers els nostres difunts i familiars. Esperem que, el proper any, l´Ajuntament condicioni uns lavabos i porti aigua corrent al Cementiri Nou d´Anglès.


Un nou joc: qui la diu o fa més grossa
ÀNGELA FERRER I MATÓ GIRONA
És un joc que en realitat en comptes de divertir fa posar nerviós i de mal humor. A Espanya tenim tres partits almenys que juguen alegrement a veure qui la fa més intimidatòria. El PP, un dels jugadors que, dia sí i altre també, cerca maneres d´insultar els catalans mentre la corrupció com serp viperina els va afeblint per governar algun dia. L´última jugada, amb la Cospedal d´espieta, i que va ser qui va recolzar l´insigne Casado. Un altre, en Rivera, que canvia de camisa cada dia, se´n va a Navarra, on és rebut a crits i ha de ser protegit per tant com l´estimen, i a més en el seu míting també parla de l´odi vers Catalunya. És una obsessió que no sé si el deixa dormir. Pobrissó, vol ser president i a les eleccions quedarà arraconat del tot. I el tercer que forma el trio és Vox, que canten el Cara al sol (encara somnien amb una España una, grande y libre) i tenen la barra de demanar 75 anys per als presos catalans, la supressió de totes les autonomies... i un bon reguitzell de rucades. Ells fan carrera per guanyar i es mosseguen i tenen per carnassa els catalans, però com que l´avarícia trenca el sac, com va passar a un home a qui oferiren melons de franc mentre no trenqués el sac i tant el va omplir que es va rebentar i llavors els hagué de pagar, així els passarà a tots aquests desgraciats que només tenen per objectiu humiliar Catalunya i tornar a l´època franquista. Déu ens en deslliuri. Comença el joc. Feu apostes?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook