S ha dit i repetit constantment que la Devesa està oblidada pels gironins. I això, que podria semblar una afirmació incontestable, no és pas la realitat. El nostre parc ciutadà, com totes les coses, ha tingut un passat, té un present i cal preservar-lo perquè tingui un futur. I un futur brillant i positiu, amb tot el respecte que es mereix.
Recentment les Fires han donat al parc un important protagonisme. La ubicació del firal a la Devesa, com totes les coses, té un aspecte positiu i un altre negatiu, potser diríem, encara millor, molt negatiu. Aquesta llarga setmana festiva ha portat a la Devesa una gran quantitat de gent, tant gironins com forasters. El recinte s´ha animat extraordinàriament i s´ha omplert de llum, de música i de presència humana. Però també ha patit les conseqüències d´aquesta extraordinària concurrència i ocupació. Algunes de les instal·lacions firals són d´un volum i un pes considerables. I els arbres ho pateixen. Quan s´adoptà la solució de la Devesa per alliberar la Gran Via del que la ubicació de les Fires representava, les proporcions de les atraccions eren molt inferiors a les actuals, i sobretot menys agressives.
També aquest any, la Devesa ha viscut un altre tipus de protagonisme. L´Associació de Veïns Devesa-Güell ha recordat el 75è aniversari de la declaració dels Jardins de la Devesa com a Jardí Artístic Nacional. Ho ha fet organitzant actes que han atret l´atenció d´una considerable concurrència. I també amb la publicació d´un llibre amb una vintena llarga de col·laboracions i un elenc de magnífiques il·lustracions. La publicació està a l´altura del parc i mereix formar part de la bibliografia local gironina. La nostra Devesa hi és recordada a bastament. Es tracta d´una publicació molt digna, que es llegeix amb el màxim interès, i es gaudeix contemplant les fotografies que il·lustren i complementen els textos.
Amb un sol tema monogràfic, que és la Devesa, es tracten molts aspectes diversos. Però voldria destacar que es parla molt del passat, una mica del present i molt poc del futur. Un dels articles que contempla amb més profunditat el passat, el present i el futur és el del científic Narcís Motger. La seva principal preocupació és la conservació i la vitalitat de l´arbreda. I aquest tema és essencial i primordial. Si l´arbreda es deteriora i arribés a desaparèixer ja no es parlaria més de la Devesa. Ja no caldria referir-se a passeig, a zona esportiva, a pulmó de la ciutat, a gaudir de la bellesa floral del jardí... Només en gaudirien aquells que podrien fer grans projectes urbanístics i valorar el pam quadrat.
No és exagerat posar atenció en una possible desaparició del parc. Més d´una vegada Girona ha hagut de defensar la Devesa d´actuacions que podien comportar la seva desaparició, o com a mínim una greu mutilació. Ja en la segona meitat del segle XIX s´havia projectat que la línia fèrria que uniria Girona amb la frontera francesa passés en diagonal pel parc urbà. Ens podem imaginar com hauria quedat el parc passant el tren en línia recta des de l´estació de Girona fins a Sant Pons. La Comissió Provincial de Monuments posà el crit al cel i plantejà el tema amb moderació i eficàcia, i la Devesa es va salvar. El carril es traçà en paral·lel. Certament que el terraplè era com una barrera que separava la ciutat del seu parc. Però en comparació al primitiu projecte resultava ser un mal menor. El tren era necessari i imprescindible que pogués circular; però ho feia per on perjudicava menys. Ja ben entrat el segle vint la Devesa va ser víctima de la tràgica inundació del mes d´octubre de l´any 1940. Tot el parc quedà desbaratat. Munts de fang arreu, els bancs remoguts o destrossats, els passeigs intransitables. El jardí malbaratat. Principalment, les víctimes mortals a conseqüència del trencament del pont de Can Vidal. La por que passaren els habitants de les cases d´arran del passeig. Els que quedaren aïllats en el parc i s´hagueren d´enfilar als arbres per no ser arrossegats per la fúria de les aigües. Una situació dramàtica per les pèrdues materials i especialment de vides humanes. Amb un gran esforç econòmic i molts de treballs el parc es pogué recuperar. La construcció dels pantans de Sau i Susqueda evità futures inundacions de la Devesa; però els arbres patiren amb la disminució del cabal del Ter. Uns anys més tard la Devesa patí una forta agressió. Quan es modificà l´accés al parc, el desviament del Güell, la desaparició del pont del Rellotge, i la transformació de l´avinguda Ramon Folc, mentre es realitzaven les obres, tot el trànsit procedent del pont de la Barca es desviava en direcció a la Ronda Ferran Puig, creuant la Devesa en diagonal. En aquell mateix temps un altre projecte amenaçà la integritat de la Devesa. Es preveia talar tot el quadre d´arbrat que es troba entre els jardins i el passeig de la Sardana. En l´espaiós terreny que quedaria lliure s´hi construiria un restaurant i s´hi disposarien jocs infantils.
La ciutadania gironina s´alarmà. Es considerava com un primer pas per fer desaparèixer el parc. Les protestes excediren l´àmbit gironí. La revista barcelonina Destino, que tenia un gran prestigi, hi destinà un número especial. La corporació municipal que havia aprovat el fatídic projecte, només amb un vot en contra, feu marxa enrere. I el gran disbarat no s´executà.
Poc temps més tard es plantejà la conveniència de buscar un nou emplaçament per a l´estadi, que des de l´any 1922 estava a Vista Alegre. Algú que tenia un cert predicament, donà la feliç solució proposant situar el camp de futbol al Camp de Mart. I així els dies de partit es disposaria d´un generós aparcament, dedicant-hi tots els passeigs de la Devesa. Afortunadament el seny s´imposà i la funesta proposta caigué en el sac dels despropòsits.
Al llarg de la seva història s´ha trobat a la Devesa la solució per encabir serveis que en altres llocs no es trobaven acceptables. Podem recordar quan en l´espai proper d´on es troba actualment l´Auditori i Palau de Congressos hi havia l´abocador de les escombraries de la ciutat. Del qual se´n desprenia constantment un fum pestilent. Per aquella mateixa zona s´hi ubicaren un temps les pràctiques per conduir vehicles de motor, i els exàmens per obtenir el carnet de conductor. També havíem vist circular cotxes per tots els passeigs i aparcar-los en qualsevol lloc. Com també circular camions pel mig del jardí.
És ben eloqüent el contingut del llibre de Narcís Jordi Aragó La Devesa, paradís perdut
.
La labor que està portant a terme l´Associació de Veïns de la Devesa-Güell està sent molt efectiva per a la preservació del parc. La labor no és fàcil. No totes les solucions estan a l´abast.
